Pots endarrerit número 1 - Els Quicos al Felip Pedrell de Tortosa

Com que vaig estar molts dies sense actualitzar el bloc hi ha alguns posts que se'm van quedar al teclat. Un d'aquests post és el que publico avui.


El passat divendres, 12 de juny vaig poder veure realitzat un dels meus somnis (ja veureu que sóc de bon conformar i que alguns dels meus somnis són facilment assolibles): el de veure i viure un concert d'en Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries al teatre Felip Pedrell de Tortosa.

En un primer moment dubtàrem si anar al concert o no perquè aquell dia havíem treballat, el meu marit i jo ens havien aixecat a les 6.00 del matí i arribàrem a Tortosa des de Barcelona, una hora abans que comencés el concert; però va valer la pena. Com sempre!


Un cop més les cançons anaren fluint de primera de la mà del grup ebrenc. Jo estava feliç, molt feliç de trobar-me entre tortosins i el cansament que portava desaparagué de manera màgica.


Totes les cançons sonaren de primera, tot i que jo reconec una preferència especial per "La Revolta de la Rivera", "Diuen que el peix és car", "Toc de festa" i molt especialment per "Voldria tindre el talent" que és un homenatge dels Quicos als mestres joteros i que el Noi interpreta de primera.


Aquell vespre, també, els Quicos explicaren per aquells que venien de fora qui era el "boti". Jo ho vaig agrair perquè no sabia que el boti era l'home del sac. I vaig riure molt, estava feliç i el riure em sortia sol amb les seves divertides intervencions.


Al final de l'actuació, els músics ens esperaven al vestíbul del teatre per saludar el públic assistent. Jornada completa.


Bé, un altre somni assolit, ara me'n queda un menys a la llista, però com que en tinc tants dubto que visqui suficient per assolir-los tots i és que d'això es tracta perquè sempre hem de tenir somnis per realitzar.

Lo banc del si no fos

Una de les moltes cançons dels Quicos que m'agrada molt és la que us escric a continuació.

És d'un dels primers treballs que va editar el grup: "Si no fos".

LO BANC DEL SI NO FOS

Des d’un banc de fusta vella,
la gent sàvia del meu poble,
des d’un banc de fusta vella,
guaita com passa la vida,
com van i vénen los dies.

Que bonic seria viure
i aprofitar l’experiència.
Que bonic seria viure,
si no fos per quatre coses
que ens apuren l’existència.

Si no fos per qui ens separa
posant-nos tantes barreres.
Si no fos pel que ens separa.
Seria fàcil entendre’s
i mirar-nos a la cara.

Si no fos per tants papers,
instàncies, rendes i avals.
Si no fos per tants papers.
Tindríem un ratet lliure
per a pensar en los pardals.
Si no fos que en esta vida
necessitem tantes coses.
Si no fos per esta vida.
Que senzill seria riure
i divertir-se a l’aire lliure.

Si no fos per la galvana,
la galvana del dimoni.
Si no fos per la galvana.
Treballaríem a gust
i menjaríem en gana.

Per sort no tot és dolent,
per això seguim cantant.
Per sort no tot és dolent.
Li donem volta a la vida,
li donem la volta al banc.

Si no fos per la gent bona,
lo sol ja ni sortiria.
Si no fos per la gent bona,
que ens retorna l’alegria
d’aixecar-nos cada dia.

Si no fos

Quico el Célio, lo Noi i el Mut de Ferreries

Lletra de cançó

Us copio una cançó del darrer treball de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries; “Oco!”. Tant la lletra com la música les trobo precioses. També m’agrada molt com es conjunten les veus del Quico i del Noi en aquesta cançó.


No hi ha terra

Una nit de primavera
una música em duria
a desitjar una terra,
la terra que jo voldria.

Hi ha una terra que jo voldria
de tardors i primaveres,
d’hiverns i estius dibuixats
pel tronc de les auliveres.

I voldria tindre d’oliveres
de les de l’oliva farga
entre tots les plegaríem
i tindria l’oli de casa.

I em faria una casa
com es feien los antics,
una casa de fusta i pedra
per a rebre a tants amics.

Ai, aaai, aaai, aaai, aaai...
Ai, aaai, aaai, aaai, aaai...

La terra que tu voldries
és la que portes al cor
a dins teus hi ha una terra
i és la terra que tu vols.
Trobaràs el que tu portes.
Tothom troba allò que és
tothom troba allò que porta.
No hi ha terra, no hi ha terra...
La terra que tu voldries
és la que portes al cor
Tens al cor la teua terra.
No hi ha terra, no hi ha terra...
A dins teu hi ha una terra
i és la terra que tu vols.

Viatgers i amics hi vindrien,
los tindríem tots aquí,
i m’ensenyarien cançons
que aprendria amb lo violí

Tocaria el violí
lo temps que em regalaria,
i el temps que no fos per a mi,
amb orgull treballaria.

Treballaria amb les mans
de l’ofici que jo sé
i els diumenges a la platja
faria lo que jo vull fer.

Faria volar els estels
ajudat pel vent de dalt.
Què bonic lo meu estel
volant sobre l’Arenal.

Ai, aaai, aaai, aaai, aaai
Ai, aaai, aaai, aaai, aaai

Tocaria el violí
a la terra que jo voldria,
i tindria l’oli de casa
lo temps que em regalaria.

Viatgers i amics hi vindrien
en tardors i primaveres,
en hiverns i estius dibuixats
pel tronc de les oliveres.

I em faria una casa
ajudat pel vent de dalt
i una música em duria
volant sobre l’Arenal.

Treballaria amb les mans,
com ho feien los antics,
a la casa de fusta i pedra
per a rebre a tants amics.

Amb orgull treballaria,
faria el que jo vull fer.
I faria volar els estels
què és l’ofici que jo sé.

Els Quicos a Vilanova i la Geltrú

28è FESTIVAL INTERNACIONAL DE MÚSICA POPULAR I TRADICIONAL

Diumenge passat el grup tortosí “Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries” actuaren al FIMPT que es feia a Vilanova i la Geltrú.

Els Quicos combinaren cançons tradicionals seves amb algunes de les del nou treball que han fet: "Oco!"

Començaren interpretant “Lo carrilet i lo vaporet”, una de les seves primeres cançons i que m’agrada molt que l’hagin recuperada perquè la seva lletra i la seva música et transporten en el temps; després seguiren tres temes nous, “Fandango de la Fresneda” una harmonia fantàstica de les veus del “Quico” i de “lo Noi” amb la música; “Ja poden ficar paret”, que ens mostra com les fronteres administratives, sovint, no coincideixen amb les de la gent que com diuen els Quicos “la gent que viu a les dues bandes del riu Sènia treballa, viu i xala de la mateixa manera”; “Tren Banyero” un nou homenatge dels Quicos a aquests trenets que hem anat perdent.

Després, ens convidaren a fer un traguet amb “Lo vi de Batea” i a cantar una jota amb la “Cançó de les plegadores d’olives”; i seguidament un altre tema nou, “Una casa per a viure” una bonica harmonia de veus i música, amb una lletra que és un clam als drets de les persones.

“Pregunteu-li a l’olivera” i una selecció de jotes finalitzaren el concert.

Evidentment el públic demanà més cançons als Quicos que aconseguiren arrencar els aplaudiments entusiastes del públic assistent.

Per al bis, el grup tocà “Oco!”, tema que dona nom al seu darrer treball, el seu popular “Lo carrilet de la Cava” i finalment “Voldria tenir el talent” que és un càlid homenatge als mestres joteros.

Un cop més els Quicos es guanyaren amb la seva feina, la simpatia i la complicitat del públic.

http://www.tubalespectacles.com/quico.htm

Brindem! Amb Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries

El passat 30 de desembre els Quicos actuaren a Sant Cugat del Vallès amb el seu espectacle "Brindem! Pels 15 anys dels Quicos, pels 40 anys del Carrilet i pel Bon Nadal".

Fou un dels millors concerts que recordo haver vist d'ells (i els qui em coneixeu ja sabeu que n'he vist uns quants!).

La carpa on es va fer el concert tenia una sonoritat magnífica i això va facilitar molt que el públic xalés d'allò més.

Les cançons anaren desfilant entremig de les seves representacions humorístiques. El concert combinà nadales del seu treball "Lo misteri de Nadal", com ara "La Mare de Déu", "Un prodigio de extrema hermosura", "Digues noi, d'on véns?" o "Blanca nit", entre altres; amb cançons dels seus inicis fins a l'actualitat, com ara "Lo carrilet i lo vaporet", "Si em governa la farina", "Denominació d'origen, D.O.", "Lo fandango dels adéus", "Manolo" o "Lo carrilet". Tampoc no va faltar "Pregunteu-li a l'olivera", cançó que rebé el premi Enderrock a la millor cançó del 2004 en la categoria de folk/músiques del món; ni, evidentment, una recopilació de les seves Jotes.

Tot un regal per als qui els seguim i per als qui s'estrenaren aquell dia. Quan s'acaba un concert dels Quicos m'agrada escoltar els comentaris que va fent el públic assistent i sempre acostumen a ser molt positius.

No voldria acabar aquest article sense manifestar l'emoció que em va produir sentir en directe "Denominació d'origen. D.O." La cançó és un meravellós recorregut per les Terres de l'Ebre.

Bé, encara una darrera cosa, vull expressar la meva admiració a "lo Noi" pel domini que té de la narració oral. Jo, que em dedico a contar contes als infants i m'hi fixo especialment, reconec que acostumo a quedar admirada pel seu domini, que no és gens senzill d'assolir.

Felicitats de tot cor als Quicos i endavant!

http://www.tubalespectacles.com/quico.htm

Fotografia: Els Quicos amb l'Oriol i l'Helena a Deltebre durant la Festa de la plantada de l'arròs. Juny de 2004

Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries

Lo llibre de música

Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries

Col·lecció: Altres, núm 38

Cossetània Edicions

El matí del 6 de gener de 2005 el Reis em portaren el darrer compacte editat pel grup tortosí Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, “No es pot viure”.

Escoltant atentament les lletres de les seves cançons, vaig anar-me adonant que havia viscut poc més de 40 anys d’esquena a una part importantíssima del meu país: la Catalunya sud.

Amb una mica de vergonya i amb molt d’interès, vaig començar a buscar informació sobre aquell territori, però aquesta cerca serà motiu d’un altre missatge, ara vull parlar dels Quicos.

“Les Jotes per la Defensa de l’Ebre” i “La lliçó” són dos temes d’aquest darrer compacte del grup ebrenc que em van arribar de seguida, però penso que totes les cançons estan molt treballades (sobretot “Pregunteu-li a l’olivera” o “Tots los colors del Delta”).

L’abril de 2006 publicaren el seu segon llibre, titulat “Lo llibre de música”. Aquest es troba dividit en dues parts. A la primera hi ha tota una explicació dels inicis del grup, de l’imaginari dels Quicos: els personatges, l’entorn, la vida,... i també unes pinzellades sobre la jota cantada: d’on ve, què és i com es fa i a la segona part hi ha les lletres i els acords de totes les cançons que han editat fins el moment.

Si encara no heu tingut ocasió d’assistir a cap concert de Quico el Célio, lo Noi i el Mut de Ferreries, us recomanaria que hi anéssiu.
Aquí us apunto la seva web per si li voleu donar un cop d’ull:
http://www.tubalespectacles.com/quico.htm

Una abraçada,

Selma