Una de les moltes cançons dels Quicos que m'agrada molt és la que us escric a continuació.
És d'un dels primers treballs que va editar el grup: "Si no fos".
Des d’un banc de fusta vella,
la gent sàvia del meu poble,
des d’un banc de fusta vella,
guaita com passa la vida,
com van i vénen los dies.
Que bonic seria viure
i aprofitar l’experiència.
Que bonic seria viure,
si no fos per quatre coses
que ens apuren l’existència.
Si no fos per qui ens separa
posant-nos tantes barreres.
Si no fos pel que ens separa.
Seria fàcil entendre’s
i mirar-nos a la cara.
Si no fos per tants papers,
instàncies, rendes i avals.
Si no fos per tants papers.
Tindríem un ratet lliure
per a pensar en los pardals.
Si no fos que en esta vida
necessitem tantes coses.
Si no fos per esta vida.
Que senzill seria riure
i divertir-se a l’aire lliure.
Si no fos per la galvana,
la galvana del dimoni.
Si no fos per la galvana.
Treballaríem a gust
i menjaríem en gana.
Per sort no tot és dolent,
per això seguim cantant.
Per sort no tot és dolent.
Li donem volta a la vida,
li donem la volta al banc.
Si no fos per la gent bona,
lo sol ja ni sortiria.
Si no fos per la gent bona,
que ens retorna l’alegria
d’aixecar-nos cada dia.
Si no fos
Quico el Célio, lo Noi i el Mut de Ferreries
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada