El correu electrònic
El blog de la meva amiga Esther

El Roque Pascual i l'Albert Vilalta alliberats

Cada dia, un blog en català!

Ahir vaig rebre un correu per avisar-me que el meu bloc havia sortit promocionat a la web del 324. Em va fer molta il·lusió.
Teniu la informació sobre els diversos blocs en català que es van destacant diariament a “Cada dia, un blog en català!”
La síndrome de Rett
Somnis

I, amb el seu permís (espero), li manllevo una frase que té posada al seu bloc perquè és de les que m'agraden:
"Acull els somnis
com el que són, un acte
de fe en la vida."
Miquel Martí i Pol
La paraula escrita

De tant en tant sempre faig un tomb pel bloc "Mentre la roba s'eixamora" perquè, tot i que la seva autora va comentar el passat mes de juliol que ja no hi escriuria més, doncs, això, que jo el vaig visitant per si algun dia tinc una agradable sorpresa i em torno a trobar amb algun dels seus esplèndids escrits. Mentretant, sempre em queda rellegir els que encara hi són. :-)
Avui, mentre mirava els comentaris que hi ha al seu darrer post n'he trobat un d'un blocaire que no coneixia i, he anat ràpidament a donar una ullada al seu bloc que és el que avui presento aquí perquè m'ha agradat molt.
Es tracta de "La paraula escrita..." . Entreu-hi, ben segur que us agradarà.
Una abraçada,
Janet
En Jaume Viladrich

Mentre preparava la informació per a aquest post, volia dedicar-li quatre ratlles al Jaume Viladrich, rondallaire i company d'ofici, m'he trobat amb la sorpresa del seu bloc.
Jaume! Això s'avisa!! Si acabo de veure que fa un any que el tens obert i jo ni me n'havia adonat!
Entreu-hi, entreu-hi sense por perquè ben segur que xalareu força.
Des d'aquí les meves felicitacions, Jaume.
http://laguixeracontes.blogspot.com/
Va de bloc: REBAIXES
Avui m'agradaria fer un petit homenatge al bloc Rebaixes , un dels cinc que gestiona l'avi Anton.
No recordo bé com vaig arribar a conèixer aquest bloc, però segurament el vaig descobrir a través d'algun altre... i m'hi vaig enganxar.
El bloc Rebaixes és ric en fotografies precioses i de paraules poètiques que són un aliment nutritiu per a l'ànima.
Us convido que el visiteu, ben segur que us agradarà i que hi tornareu. I des d'allà podreu donar una ullada als altres quatre restants.
http://rebaixes.blogspot.com/
Una abraçada,
Janet
Va de bloc: Que llegistes en acció
El bloc que ha nascut arran de la participació a la web de Què llegeixes
De moment he iniciat la meva participació publicant un dels contes que ja havia publicat al meu bloc, però espero anar-hi participant amb noves aportacions.
Va de Bloc - Bruixa de dol

Temps després, l'autora d'aquell relat, l'Àngels, quan descobrí la seva narració publicada aquí deixà un missatge al meu bloc. A partir d'aquell missatge, jo vaig descobrir el seu, que té el nom del llibre d'una gran poetessa, M. Mercè Marçal, Bruixa de dol . Des de llavors sóc una seguidora fidel al seu bloc, allà he tingut ocasió de llegir més narracions, poemes, articles i opinions; tots tan ben escrits que val la pena passejar-s'hi amb tranquil·litat per anar-los assaborint com es mereixen.
Us recomano que hi entreu i que en gaudiu lentament:
http://bruixadesol.blogspot.com/
Va de bloc - Jesús Maria Tibau
El nom del seu bloc és el títol d'un llibre seu de contes i el títol del darrer llibre que ha publicat "El vertigen del trapezista", és el nom d'un bloc.
Vaig tenir el plaer de conèixer en Jesús M. personalment (perquè ja ens coneixíem "blocairament parlant") quan vingué a Barcelona per presentar el seu darrer llibre.
Endavant, aneu-hi ben confiats que descobrireu un bloc actiu i divers.
Va de Bloc - L'Avi

Va de Bloc - Emigdi Subirats i Sebastià

El que ja no recordo és el dia que vaig descobrir un espai dintre del programa “A Micro obert” que es titulava “Lletres ebrenques” i que presentava l’Emigdi Subirats. M’hi vaig enganxar. En aquells moments no sabia qui era l’Emigdi, però la seva intervenció a “Lletres ebrenques” tenia aquell gust que tenen les coses ben fetes, ben treballades i, com ja he dit abans, em vaig enganxar al programa.
Gràcies a la feina que ha anat fent l’Emigdi vaig saber que al meu país havia existit un home com el Joan Cid i Mulet ¿Com és que un home així va quedar tant oblidat durant la que jo anomeno segona Renaixença catalana als anys vuitanta?
Visito el seu bloc molt sovint perquè és un bloc que m’il·lustra. Parla de literatura, del seu poble Campredó, de la seva família, de respecte a les persones, de política, del país, de la llengua, i de moltes més coses.
El veig com un home lluitador, reivindicatiu i molt respectuós amb tothom.
L’Emigdi vingué a Barcelona per participar en un homenatge conjunt a l’Artur Bladé i a Joan Cid que es feia a l’Ateneu.
Vaig escoltar atentament tot allò que s’explicà a la taula i, en acabar, l’Emigdi llegí poèticament la cançó de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, “De la Terra de l’Ebre, (D.O.)”, una lectura fantàstica que em posà la pell de gallina.