El maltractament subtil

Dones: Isabel-Clara Simó

Vaig tenir la sort i el privilegi de tenir la Isabel-Clarà Simó de professora de català a primer de B.U.P. i d'ètica a segon.

Des del primer moment em causà un meravellós impacte. A les seves aules vaig descobrir que el català (ella és filla d'Alcoi) era una llengua amb gramàtica i literatura pròpies, una literatura de gran qualitat. Em descobrí també, amb la seva parla que al meu país no hi havia una sola manera de parlar català i que totes les formes de la llengua eren territori, gent, cultura. Tot això a primer de BUP com a alumna de català.

A segon de BUP, com a alumna d'ètica vaig descobrir que tots, homes i dones podíem tenir un projecte comú i que les tasques feixugues de la llar no se les havia de carregar sempre la mateixa persona; que la finalitat de la dona no era trobar marit i tenir fills. Bé, ara aquestes coses ja no ens sorprenen (o ja no haurien de sorprendre ningú); però feia un any que havia mort el dictador i encara hi havia una mentalitat molt tancada pel que fa a la igualtat de drets i d'oportunitats.

Vaig devorar tots els seus llibres del moment, i cadascun d'ell em deixà una forta empremta. Recordo especialment Júlia; Ídols; T'estimo, Marta; La salvatge; els reculls de contes És quan miro que hi veig clar; Bresca; Perfils cruels i Dones.

Ja més recentment El gust amarg de la cervesa i Adéu-suau.

També segueixo sempre que puc els seus articles al diari AVUI.

http://www.escriptors.cat/autors/simoic/index.php

Dones: Teresa Duran

Vaig descobrir la Teresa Duran ja fa uns quants anys en les seves intervencions a Catalunya Ràdio i, reconec que des del primer moment em va fascinar.

"Sóc un pilonet d'uns cinquanta quilos de carn i ossos que ja comença a rebregar-se, i tinc una veu, no massa ben timbrada, amb la qual explico contes, de vegades, des de fa una pila d'anys [...] ben bé vint-i-quatre. "

TERESA DURAN I ARMENGOL ("Els rondallaires del Principat", Faristol, núm. 17, desembre 1993, p. 29)

Pàgina de la Teresa Duran a l'AELC

http://www.escriptors.cat/autors/durant/pagina.php?id_sec=1174

Dones: Francesca Aliern

La Francesca Aliern és una escriptora ebrenca compromesa amb el seu entorn i amb la història de la seva terra. Escriu sobre temes que interessen a molta gent i que, de vegades, poden resultar incòmodes a alguns sectors socials.

Francesca Aliern, nascuda a Xerta (Baix Ebre), és una novel·lista mot propera als seus lectors i estimada per la gent de les Terres de l'Ebre. Les històries dels seus personatges són històries que arriben als lectors.

Us deixaré els títols dels seus darrers llibres (en té una veintena de publicats), els publicats amb Cossetània Edicions.

Cor de llop (2008)
Camins (2007)
Sabó Moll (2006)
El pont de solitud (2005)