Us copio una cançó del darrer treball de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries; “Oco!”. Tant la lletra com la música les trobo precioses. També m’agrada molt com es conjunten les veus del Quico i del Noi en aquesta cançó.
No hi ha terra
Una nit de primavera
una música em duria
a desitjar una terra,
la terra que jo voldria.
Hi ha una terra que jo voldria
de tardors i primaveres,
d’hiverns i estius dibuixats
pel tronc de les auliveres.
I voldria tindre d’oliveres
de les de l’oliva farga
entre tots les plegaríem
i tindria l’oli de casa.
I em faria una casa
com es feien los antics,
una casa de fusta i pedra
per a rebre a tants amics.
Ai, aaai, aaai, aaai, aaai...
Ai, aaai, aaai, aaai, aaai...
La terra que tu voldries
és la que portes al cor
a dins teus hi ha una terra
i és la terra que tu vols.
Trobaràs el que tu portes.
Tothom troba allò que és
tothom troba allò que porta.
No hi ha terra, no hi ha terra...
La terra que tu voldries
és la que portes al cor
Tens al cor la teua terra.
No hi ha terra, no hi ha terra...
A dins teu hi ha una terra
i és la terra que tu vols.
Viatgers i amics hi vindrien,
los tindríem tots aquí,
i m’ensenyarien cançons
que aprendria amb lo violí
Tocaria el violí
lo temps que em regalaria,
i el temps que no fos per a mi,
amb orgull treballaria.
Treballaria amb les mans
de l’ofici que jo sé
i els diumenges a la platja
faria lo que jo vull fer.
Faria volar els estels
ajudat pel vent de dalt.
Què bonic lo meu estel
volant sobre l’Arenal.
Ai, aaai, aaai, aaai, aaai
Ai, aaai, aaai, aaai, aaai
Tocaria el violí
a la terra que jo voldria,
i tindria l’oli de casa
lo temps que em regalaria.
Viatgers i amics hi vindrien
en tardors i primaveres,
en hiverns i estius dibuixats
pel tronc de les oliveres.
I em faria una casa
ajudat pel vent de dalt
i una música em duria
volant sobre l’Arenal.
Treballaria amb les mans,
com ho feien los antics,
a la casa de fusta i pedra
per a rebre a tants amics.
Amb orgull treballaria,
faria el que jo vull fer.
I faria volar els estels
què és l’ofici que jo sé.
No hi ha terra
Una nit de primavera
una música em duria
a desitjar una terra,
la terra que jo voldria.
Hi ha una terra que jo voldria
de tardors i primaveres,
d’hiverns i estius dibuixats
pel tronc de les auliveres.
I voldria tindre d’oliveres
de les de l’oliva farga
entre tots les plegaríem
i tindria l’oli de casa.
I em faria una casa
com es feien los antics,
una casa de fusta i pedra
per a rebre a tants amics.
Ai, aaai, aaai, aaai, aaai...
Ai, aaai, aaai, aaai, aaai...
La terra que tu voldries
és la que portes al cor
a dins teus hi ha una terra
i és la terra que tu vols.
Trobaràs el que tu portes.
Tothom troba allò que és
tothom troba allò que porta.
No hi ha terra, no hi ha terra...
La terra que tu voldries
és la que portes al cor
Tens al cor la teua terra.
No hi ha terra, no hi ha terra...
A dins teu hi ha una terra
i és la terra que tu vols.
Viatgers i amics hi vindrien,
los tindríem tots aquí,
i m’ensenyarien cançons
que aprendria amb lo violí
Tocaria el violí
lo temps que em regalaria,
i el temps que no fos per a mi,
amb orgull treballaria.
Treballaria amb les mans
de l’ofici que jo sé
i els diumenges a la platja
faria lo que jo vull fer.
Faria volar els estels
ajudat pel vent de dalt.
Què bonic lo meu estel
volant sobre l’Arenal.
Ai, aaai, aaai, aaai, aaai
Ai, aaai, aaai, aaai, aaai
Tocaria el violí
a la terra que jo voldria,
i tindria l’oli de casa
lo temps que em regalaria.
Viatgers i amics hi vindrien
en tardors i primaveres,
en hiverns i estius dibuixats
pel tronc de les oliveres.
I em faria una casa
ajudat pel vent de dalt
i una música em duria
volant sobre l’Arenal.
Treballaria amb les mans,
com ho feien los antics,
a la casa de fusta i pedra
per a rebre a tants amics.
Amb orgull treballaria,
faria el que jo vull fer.
I faria volar els estels
què és l’ofici que jo sé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada