La dona de negocis


Un dia, una dona de negocis llençà apressadament dos euros al got d’un dona que venia flors en una cantonada del carrer.

Després s’allunyà d’allà ràpidament.  Un parell de cantonades més enllà, tot d’una, es girà i tornà enrere amb pas decidit fins on es trobava la captaire.

-       Em sap greu, - digué mentre agafava una flor del ram que tenia la dona- amb les presses m’he oblidat de completar la meva compra, vostè és una dona de negocis, igual que jo.  La seva mercaderia té un preu immillorable i és de bona qualitat.  Espero que no s’hagi disgustat amb la meva falta d’atenció amb la meva compra.

      Llavors, la dona de negocis somrigué i marxà d’allà amb una flor a la mà.

    Setmanes més tard, mentre aquesta dona esmorzava en un bar, se li acostà una altra dona de negocis, ben vestida i amb bon semblant.  Es presentà i després digué:

    -  Probablement vostè no em reconeix i jo ni tan sols sé com es diu; però mai podré oblidar la seva cara.  Vostè és la dona que m’inspirà perquè fes alguna cosa de mi mateixa.  Jo era una rodamón venent flors pansides fins que vostè em tornà el meu amor propi.  Ara crec que sóc una dona de negocis.

4 comentaris:

Unknown ha dit...

M´agraden molt aquestes petites narracions, de fet les estic recopilant en una llibreta, pq ja vaig perden la memòia. Una abraçada germaneta.

Janet Recasens Selma ha dit...

Moltes gràcies, germana.

Molts petons i una immensa i càlida abraçada.

Janet

L'avi ha dit...

Si la meva germana mitjana, ha d'anotar en una llibreta les narracions que fa la germana petita, dient que va perdern la memòria... Redéu, que haig de fer jo que sóc el germà gran?...

Janet Recasens ha dit...

Germà gran,

L'Àlex Rovira va dir un cop que la memòria o la manca de memòria és força relativa. Va dir que si algú que habitualment diu que té mala memòria et deixa 10.000€ és ben segur que se'n recordarà de demanar-te'ls. :O)

Molts petons,

Janet

Janet