Hi havia una vegada dos xicots que tenien una mica de ràbia a un home considerat el més savi de la contrada.
Un dia, un d'aquests dos nois li digué a l'altre:
- Mira, tu! Ja sé com fer quedar en evidència aquest savi de pa sucat amb oli.
- Ah, si? ¿I com t'ho faràs si es pot saber?
- I tant que es pot saber! Mira, ¿veus aquest ocell que tinc a les mans?
- Si, home. És clar que el veig!
- Doncs ara aniré a trobar aquest home que diuen que és tan savi i li faré una pregunta comprometedora. Li preguntaré si l'ocell que tinc dins les meves mans és viu o és mort.
Si em respon que és viu, l'escanyaré amb les meves mans i mostraré l'ocell mort; si, diu que és mort, obriré les mans i el deixaré volar. Sigui quina sigui la seva resposta, aquest home quedarà en evidència i demostrarem que no és tan savi com tothom creu.
I així ho van fer. Anaren a trobar aquest home i li preguntarem:
- Escolti, mestre! Li vull fer una pregunta! Aquí dins les meves mans tinc un ocell, vostè què diu ¿és mort o és viu, aquest ocellet?
- Jove amic meu, l'única resposta a aquesta pregunta que em fas és a les teves mans.
2 comentaris:
dons sí, era savi
Gràcies pel comentari, Jesús. Sí, realment aquestes respostes m'encanten perquè són les que se'm passarien massa pel cap.
Una abraçada,
Janet
Publica un comentari a l'entrada