És a les teves mans


Hi havia una vegada dos xicots que tenien una mica de ràbia a un home considerat el més savi de la contrada.
Un dia, un d'aquests dos nois li digué a l'altre:
- Mira, tu! Ja sé com fer quedar en evidència aquest savi de pa sucat amb oli.
- Ah, si? ¿I com t'ho faràs si es pot saber?
- I tant que es pot saber! Mira, ¿veus aquest ocell que tinc a les mans?
- Si, home. És clar que el veig!
- Doncs ara aniré a trobar aquest home que diuen que és tan savi i li faré una pregunta comprometedora. Li preguntaré si l'ocell que tinc dins les meves mans és viu o és mort.
Si em respon que és viu, l'escanyaré amb les meves mans i mostraré l'ocell mort; si, diu que és mort, obriré les mans i el deixaré volar. Sigui quina sigui la seva resposta, aquest home quedarà en evidència i demostrarem que no és tan savi com tothom creu.

I així ho van fer. Anaren a trobar aquest home i li preguntarem:
- Escolti, mestre! Li vull fer una pregunta! Aquí dins les meves mans tinc un ocell, vostè què diu ¿és mort o és viu, aquest ocellet?
- Jove amic meu, l'única resposta a aquesta pregunta que em fas és a les teves mans.

2 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

dons sí, era savi

Janet ha dit...

Gràcies pel comentari, Jesús. Sí, realment aquestes respostes m'encanten perquè són les que se'm passarien massa pel cap.
Una abraçada,
Janet