Dia de pluja a Sant Andreu

Sant Andreu (Barcelona), 14 de febrer de 2009

12.50 La Janet surt tranquil·lament de casa seva per anar a recollir la seva filla a l'escola.

12.55 Comencen a caure unes gotes al terra, o sigui, comença a ploure. Les gotes són grosses, però la Janet decideix continuar camí de l'escola. Sap que si torna a casa a buscar un parell de paraigües s'entretindrà massa i llavors arribaria tard a buscar la seva filla Helena a col·legi, justament avui que és el primer dia de curs.

12.57 La pluja s'anima. Ara ja no són quatre gotes grosses, ara comença a ploure fort. La Janet camina per un tram de carrer on no hi ha ni un balcó, ni cap recer on amagar-se. A més a més, no pot accelerar el pas perquè calça unes sandàlies d'estiu que fan que el peu mullat vagi violentament d'un costat a l'altre de la sabata, cosa que augmenta el risc que la Janet caigui de morros per terra i ella, això no ho vol de cap de les maneres.

13.00 La Janet arriba a la porta de l'escola de l'Helena, evidentment, xopa de dalt a baix. Va decidida cap a la reixa del col·legi i, llavors descobreix que la porta és tancada. "No pot ser!" - pensa una mica abatuda- "Si sempre obren quan falten minuts per a la una!".
Adonant-se que, de moment, li tocarà esperar una estona a un tram del carrer on no hi ha cap recer ni cap balcó, busca alguna cara coneguda, però no en troba cap. Cada curs que passa va quedant menys gent coneguda. Així és la vida, uns alumnes marxen i uns altres arriben.

Veu una noia que no coneix de res (probablement mare d'algun alumne de P-3) i que aguanta un esplèndid paraigües fosc i gros i llavors, la Janet no s'ho pensa dos cops, amb un gest ràpid i un bon somriure s'hi posa a sota. Educada com és, saluda la noia i li diu que si no li fa res s'esperarà amb ella sota el paraigües fins que obrin la porta de l'escola.

13.10 Finalment des de l'edifici de l'escola una figura amb paraigües s'apropa cap a la porta i l'obra perquè els remullats familiars dels alumnes que aquell dia han de dinar a casa puguin recolllir-los.

13.15 La filla de la Janet, l'Helena, surt de l'edifici on aquest any ha iniciat el seu penúltim curs a l'escola, 5è. No pot dissimular una cara de decepció quan se n'adona que la seva mare no porta paraigües. La pluja, lluny de parar, augmenta la seva força. "No penso anar cap a casa sense paraigües mentre plogui així!" - Comenta decidida l'Helena.

13.25 Encara ningú s'ha atrevit a sortir de l'edifici de l'escola. La Janet, que a les 15.30 ha de ser a les Glòries (a prop de la Torre Agbar) li diu a l'Helena que la pluja no té intenció de parar i que casa seva és a prop de l'escola. Que ho poden aconseguir perquè si no fan via, ella no arribarà a l'hora.

Un amic de classe de l'Helena, s'ofereix a portar-la sota el seu paraigües fins al balcó més proper del carrer de Sant Adrià. Amb aquesta proposta, finalment, aconsegueixen convèncer la nena perquè vagi cap a casa.

13.30 L'Helena i la Janet s'ha refugiat dins una porteria. La primera, de les moltes que aniran trobant pel camí. L'Helena no entén com és que la seva mare no corre, ella li explica que si ho fes, amb aquelles sandàlies acabaria amb un trau al cap. La nena se la mira i li diu que llavors ja fa bé de no córrer. Que s'ho prengui amb calma, però que com que ella porta calçat esportiu, ella, sí que correrà i que ja s'aniran trobant.

Queden en trobar-se a la porteria següent.

13.35 Finalment ja han pogut deixar el carrer Sant Adrià i ara han tombat cap a Josep Soldevila. Aquest carrer està sent víctima de totes les obres que estan fent per tot això de l'AVE. Cada porteria on es refugien mare i filla troben un o més treballadors de les obres. La Janet somriu i saluda cada cop que entra a un refugi d'aquests. Hi ha homes de totes les nacionalitats i de tots els colors. Ni ella ni ells en una altra situació s'haguessin dit res, i ara es saludaven tots rient per la situació.

13.55 Acaben d'arribar a la porteria de casa seva, a la Rambla Onze de Setembre. No s'ho poden creure! Entren xopes, xopíssimes. Deixen un regalim d'aigua per tot arreu on passen i, a l'ascensor hi deixen un bon toll (sobretot la Janet que és la que ha acaparat més quantitat d'aigua). Mare i filla es veuen al mirall de l'ascensor i es posen a riure en adonar-se de la fila que fan.