Fa dos anys que vas marxar


Fa dos anys que vas marxar tant de sobte, papa, que gairebé no vaig poder-te dir ni un adéu.
No et pots ni imaginar com et trobem a faltar, i com ens pesa la teva inesperada absència, papa.

5 comentaris:

emigdi ha dit...

una abraçada molt forta a tota la família.

bruixadesol ha dit...

Que difícil és acostumar-se a les absències...

Janet ha dit...

Moltes gràcies, Emigdi.

Janet ha dit...

Àngels,

Gràcies pel comentari. És veritat, el que més costa és acceptar que les persones que comparteixen amb nosaltres la nostra quotidianitat, un dia, tot d'una, ja no hi són.

Janet

Dolors ha dit...

Sí, ja han passat dos anys, la veritat que va ser una mica difícil anar a Collserola precisament el día 12, però afortunadament germaneta cada día em sento més aprop teui això em reconforta molt. Besets