Cita a Samarra

A aquesta història li tinc un afecte molt especial perquè va ser la primera que vaig explicar davant del públic adult. N'he llegit diverses versions, però totes tenen el mateix fons. Així és que jo us escric la meva i a veure què us sembla.
Conten que un dia un comerciant de Bagdad envià el seu criat al mercat per comprar provisions.
Poca estona després d'haver sortit, l'home tornà esverat cap a casa del mercader. Estava blanc, els ulls se li sortien de la cara i li costava articular les paraules:
- Senyor, senyor. Aquest matí quan he sortit de casa per anar al mercat i tot just havia tombat el carrer que em porta a la plaça, he notat que algú em donava una empenta. M'he girat i he vist que era la mort!! Ella, se m'ha quedat mirant i m'ha fet un gest amenaçador.
Així és que senyor, si us plau, deixi'm un cavall perquè pugui fugir d'ella. Sí! Ja ho sé!! Me n'aniré a Samarra i allà la mort no em podrà atrapar. Si marxo ara mateix hi podré arribar abans que es faci fosc.
El mercader li deixà el cavall i el criat sortí d'allà galopant tan de pressa com podia el cavall.
Llavors, l'home decidí anar al mercat per buscar la Mort. Tot just arribà al mercat, la veié de seguida, alta, destacant entre la multitud. S'hi apropà i li digué:
- Senyora, com és que aquest matí, quan heu vist el meu criat li heu fet un gest d'amenaça?
I la mort contestà:
- No ha estat un gest d'amençada, benvolgut mercader. Ha estat un gest de sorpresa. No m'esperava veure'l avui a Bagdad perquè tinc una cita amb ell, aquesta nit a Samarra.

6 comentaris:

McAbeu ha dit...

Fa molt de temps que la conec però sempre m'agrada tornar a llegir-la, és un clàssic!

Dolors ha dit...

Bè, de la mort no podem escapar ningú, això ens fa a tots iguals.

Janet ha dit...

McAbeu,

Gràcies pel comentari.

Si, és una història que em va agradar des del primer moment que la vaig llegir i sempre m'agrada treure-li la pols de tant en tant.

Una abraçada,

Janet

Janet ha dit...

Estimada germana,

En Viktor Krankl, psiquiatre que va sobreviure als camps d'extermini nazzi, diue en el seu llibre "L'home en busca de sentit" que sovint, en l'intent de fugir d'una situació ens hi acabem llençat de ple.

Una abraçada i molts besets,

Janet

- assumpta - ha dit...

Quantes vegades hem sentit històries ben semblants?
Aquesta, per cert, és boníssima.
A més, es pot aplicar no només per a la mort; també en altres circumstàncies de la vida.

Janet ha dit...

Assumpta,

Me n'alegro que t'hagi agradat la història.

Jo crec molt en el poder de les històries, el meu pare sempre me n'explicava de petita i de gran i per això penso que a mi m'agraden tant.

Ara jo he fet de l'art d'explicar històries, la meva professió.

Una abraçada,

Janet