El mirall del cofre
Un camperol anà a la ciutat a vendre la collita, i allà comprà un mirall. Era el primer cop que aquell home veia un mirall, ni tant sols sabia què era o com es deia. Però precisament fou això el que més li va atreure d’aquell objecte, perquè en agafar-lo i mirar-lo reconegué la cara del seu pare.
Quan arribà a casa seva no digué res del mirall a la seva dona i el guardà dins d’un cofre que hi havia a les golfes de la casa. De tant en tant, el camperol, quan es sentia trist i solitari anava a “veure el seu pare”.
La seva dona s’adonà que cada cop que el seu marit sortia de les golfes estava trasbalsat. Un dia decidí espiar-lo. Veié que el seu marit es passava molta estona mirant alguna cosa que hi havia dins del cofre. Quan es quedà sola, obrí el cofre i mirà a dins i veié que el seu marit hi guardava una dona. Els trets de la qual li resultaven familiars, tot i que no acabava d’encertar de qui es tractava.
Arran d’aquesta descoberta es desencadenà una forta discussió entre el matrimoni. La dona afirmava que dins del cofre hi havia una dona i el marit assegurava que hi havia el seu pare.
En aquells moments passà per allà un monjo molt venerat per la comunitat i, en veure discutir la parella decidí ajudar-los per a posar pau a la seva llar. Tots dos li explicaren la seva versió dels fets i el convidaren a mirar dins del cofre. El monjo ho feu i, davant la sorpresa del matrimoni, els hi assegurà que qui realment es trobava dins del cofre era un monjo zen.
2 comentaris:
de vegades ens és difícil reconeixer-nos a nosaltres mateixos
Sí, Jesús, i tant, i això que nosaltres ja sabem, o hauríem de saber a qui pertany la imatge del mirall
Publica un comentari a l'entrada