Benvolgut Santiago Vidal,
Abans de res vull expressar-te la meva admiració. Ja fa uns quants anys que et vaig sentir
parlar per primer cop per Catalunya Ràdio, i des d’aquell moment em va captivar la teva manera d’expressar-te i de com feies accessible per a
l’audiència qualsevol cosa que comentessis relacionada amb les lleis. Tens la facultat de’instruir-nos sobre allò que per a moltes persones ens resulta
complicat i avorrit. Moltes gràcies,
Santiago.
Suposo que ja t’imagines que aquesta carta neix a causa de la insòlita notícia
sobre l’expedient disciplinari que t’han obert i, sobre el fet, encara més
insòlit de la teva possible suspensió de feina i sou.
Lamento profundament els moments que deus estar vivint per una banda i
celebro el protagonisme històric que has adquirit per una altra. Ets el nostre jutge. Tu, amb les teves paraules, has encés un llum
d’esperança sobre l’entorn judicial que molts de nosaltres donem per perdut. Admiro profundament la teva fermesa en
mantenir la teva posició, el fet de no rendir-te (és clar que rendir-te no encaixa
amb el teu tarannà).
Estem vivint uns moments de canvis profunds, i els canvis sempre costen i tenen un preu (tant els que fem per voluntat pròpia com els que ens venen imposats per la
vida). Els
indepedentistes catalans d’aquests moments estem pagant un preu molt alt, uns
més que altres, però també estem obrint una escletxa que ja no es podrà tancar
i que cada dia es farà més i més gran.
Desconec com acabaran totes les nostres reivindicacions actuals ni en quin
moment assolirem la independència, de vegades (i això que sóc una persona
optimista de mena) el desànim s’apodera de mi durant uns breus instants, però em
refaig de seguida perquè sóc ben conscient que
quan el nostre poble aconsegueixi la independència serà gràcies al fruit
no només del que estem fent en aquests moments, sino, a la unió del nostre poble i aprofito aquesta
carta per agrair a tantes persones que al llarg de la nostra història (sobretot
durant i després de la Guerra Civil) van obrir la seva pròpia escletxa.
Com diu en Raimon en una cançó: “En som molts més dels que ells volen i
diuen” i tots estem al teu costat.
Una abraçada i que la llum
ens acompanyi. :O)
Endavant!
Janet Recasens Selma
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada