Els tres filtres

Expliquen que una vegada un jove deixeble d'Aristòtil l'anà a trobar i li digué:

- Escolta, mestre.  Un amic teu ha dit una cosa sobre que...

- Un moment! - L'interrompé el filòsof - Això que em vols dir, suposo que ja ho has passat pels tres filtres, oi?

- Els tres filtres?

- Sí.  El primer és la veritat.  Tens la certesa que això que em vols dir és veritat al cent per cent?

- No.  Jo he sentit com ho comentaven dues persones.

- Com a mínim l'hauràs passat pel segon filtre, el de la bondat?  Això que vols dir-me, ¿és una cosa bona per a mi?

- No, en realitat, no.

- Ah! I per acabar, és necessari fer-me saber això que tantes ganes tens de dir-me?

-  No, la veritat és que no.

-  Llavors - digué el savi- si això que em vols dir no saps si és veritat, no és ni bo ni necessari per a mi; el millor que pots fer és no explicar-m'ho.

I Aristòtil seguí tranquil·lament el seu camí.