Un dia, una dona en sortir de casa seva va
veure que hi havia tres homes molt vellets asseguts en un pedrís del seu
jardí. Malgrat que no els coneixia de
res els convidà a entrar a casa seva:
- - Que voldrien entrar a casa meva? Potser tenen gana. Acabo de preparar un brou boníssim.
Ells li preguntaren a la dona si estava sola a casa. Ella respongué que sí, però que aviat
arribarien el seu marit i la seva filla. Llavors els vells li respongueren que
entrarien quan hi fossin tots.
Quan arribaren la filla i el
marit, la dona sortí per tornar-los a convidar; però un d’ells li digué:
- - Estimada i amable senyora. No podem entrar els tres alhora.
La dona preguntà el perquè d’allò. Un altre dels homes respongué, senyalant els
altres dos:
- - Mira, ¿veus? Aquell d’allà es diu Riquesa i l’altre
Èxit. Jo sóc l’Amor. Ara entra a casa teva i decideix amb la teva
família sobre quin de nosaltres tres pot entrar a casa vostra.
La dona, sorpresa, entrà a casa i explicà la
situació al seu marit i a la seva filla.
L’home es posà molt content i li demanà a la
seva dona que deixés entrar la Riquesa perquè així la seva llar s’ompliria d’abundància;
però ella no ho tenia tan clar, “m’estimo més que deixem entrar l’Èxit” i
llavors intervingué la filla:
- - ¿No penseu que seria millor convidar l’Amor? Així ompliria la nostra llar i viuríem sempre
amb gran estimació.
Els pares hi estigueren d’acord. Així és que la dona sortí al jardí i comunicà
als vells que convidaven l’Amor a casa
seva.
Els altres dos ancians també s’aixecaren i
seguiren l’Amor. La dona, amb sorpresa,
digué:
- - Disculpin, jo només he convidat l’Amor. Per què vénen vostès també?
Els vells respongueren a la vegada:
“Si haguessis convidat la Riquesa o l’Èxit,
els altres dos s’haguessin quedat al jardí; però has convidat l’Amor i allà on
ell va hi anem sempre nosaltres.”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada