Històries de cuina: el sofregit

- - Digui’m?

- - Hola mama! Com estàs?

- - Molt bé, filla. ¿I tu?

- - Bé, mami, necessito un dels teus consells de cuina.

- - Ah, caram! Digues, digues,...

- - És que jo recordo que tu preparaves un sofregit molt bo i que a més a més el congelaves i no em ve a la memòria com ho feies i jo voldria fer-ho i no me’n surto i...

- - Ha, ha! Molt bé, filla. Ara mateix t’ho dic. És tan senzill que aquest cop no necessitaràs agafar ni paper ni llapis.

Abans de començar prepara’t els ingredients. Agafa entre sis o set cebes mitjanes (si són de Figueres, millor); tres granets d’all i deu tomàquets vermells. Ho ratlles tot i ho reserves.

Poses una paella força gran amb un bon rajolí d’oli a escalfar i quan aquest estigui ben calent, hi tires la ceba. Compte! Abans llença l’aigua que t’hagi quedat després de ratllar-la, a la paella posa la ceba escorreguda.

Tingues paciència, és bo que es cogui durant una bona estona. Tot i que l’has d’anar remenant de tant en tant perquè no es cremi, pots anar fent altres coses (jo m’emporto sempre un llibre i mentre espero que es vagi coent, aprofito per llegir); quan la ceba comenci a agafar un color torradet, posa-l’hi l’all.

Vigila amb l’all perquè es crema de seguida. Quan l’hagis tirat, remena-ho una mica. Aquí sí que no pots baixar la guàrdia perquè ja t’he dit que l’all es crema de seguida.

Tant bon punt l’all agafi color, hi aboques el tomàquet. I una altra vegada t’has d’armar de paciència perquè has de deixar que es cogui tot junt durant una bona estona.

- - Quan sabré que és cuit?

- - Perquè el sofregit canvia de color i de textura, quan aquesta sigui més compacta i s’hagi absorbit el líquid, serà el moment d’apartar-ho del foc.

Ho deixes refredar i ho poses a la nevera.

L’endemà, el poses en una bossa de plàstic i aplanes el contingut fins que et quedi una làmina d’uns 2 cm de gruix i ho poses al congelador.

A partir de llavors, podràs agafar la quantitat de sofregit que necessitis per a cada plat perquè a l’haver-ho congelat així podràs partir-ho perfectament amb les mans.

També comprovaràs que és molt més llarg d’explicar que de fer. A més a més, et permetrà preparar sempre plats boníssim i sans còmodament.

- - Mama, ¿saps què?

- - No, filla, ¿què?

- - Que he pres nota de tot. No sé si ho hagués recordat tot de memòria.

- - Ha, ha, ha! Quina joventut! Apa, filla. Que vagi bé!

- - Igualment, mama. Moltes gràcies i molts petonets.