Ahir el grup de rock Gossos va presentar el seu darrer treball, Dia 1, a la sala Razmataz de Barcelona.
Va ser un concert fantàstic, el públic vibrava i la sala era plena d’una energia vital extraordinària.
¿I què caram feia jo a la sala Razmataz per veure el concert si, de ben segur tindré l’oportunitat de veure’ls tocar en algun teatre o en algun auditori còmodament asseguda en una cadira?
Dissabte passat el Jordi, el meu marit mentre escoltava el programa de Catalunya Ràdio, “el Suplement” va sentir com la seva presentadora anunciava un concurs que tenia com a premi saludar personalment els membres del grup i parlar una estoneta amb ells , a més de més de les entrades per a veure el concert.
Per a guanyar el concurs s’havia de respondre una pregunta (això també va ser cosa del Jordi que és un crack del món musical) i enviar-la per correu electrònic. Si, per aquelles coses guanyéssim seria una bona sorpresa per al nostre fill gran, l’Oriol.
I.... resulta que vam guanyar!!
Així és que ahir l’Oriol, un amic seu, el Roger i jo ens varem presentar a la sala Razmataz on ens va rebre el Jordi Puig i ens va conduir extraordinàriament pel nostre tour razmatazergossenc. Des d’aquí li’n dono les gràcies per la seva amabilitat que va ser fantàstica.
I un cop dins el local, el Jordi cridà el cantant de Gossos, el Natxo Tarrés que ens saludà i després tots els altres components del grup l’Oriol, el Roger, el Juanjo i el Santi. Uuaauuuhhh!!! A l’Oriol i al Roger els hi feia il•lusió, però a mi, també, moltíssima il•lusió.
Van ser tots molt i molt amables i ens ho varem passar fantàsticament bé, extraordinàriament bé, meravellosament bé. :-)
Ens van acompanyar dalt de l’escenari on ja ho tenien tot muntat i després de voltar una miqueta per allà ens varem fer la fotografia de record.
Teníem encara un parell d’hores lliures abans que comencés el concert i aprofitàrem per anar a menjar una mica.
I a les nou cap a la sala un altre cop. Em vaig seure als graons d’unes escales que hi ha a la part oposada de l’escenari, mentre l’Oriol i el Roger s’instal•laren davant de tot.
Em vaig dedicar a observar atentament tot allò que m’envoltava fins que començà el concert.
Una abraçada,
Janet
Va ser un concert fantàstic, el públic vibrava i la sala era plena d’una energia vital extraordinària.
¿I què caram feia jo a la sala Razmataz per veure el concert si, de ben segur tindré l’oportunitat de veure’ls tocar en algun teatre o en algun auditori còmodament asseguda en una cadira?
Dissabte passat el Jordi, el meu marit mentre escoltava el programa de Catalunya Ràdio, “el Suplement” va sentir com la seva presentadora anunciava un concurs que tenia com a premi saludar personalment els membres del grup i parlar una estoneta amb ells , a més de més de les entrades per a veure el concert.
Per a guanyar el concurs s’havia de respondre una pregunta (això també va ser cosa del Jordi que és un crack del món musical) i enviar-la per correu electrònic. Si, per aquelles coses guanyéssim seria una bona sorpresa per al nostre fill gran, l’Oriol.
I.... resulta que vam guanyar!!
Així és que ahir l’Oriol, un amic seu, el Roger i jo ens varem presentar a la sala Razmataz on ens va rebre el Jordi Puig i ens va conduir extraordinàriament pel nostre tour razmatazergossenc. Des d’aquí li’n dono les gràcies per la seva amabilitat que va ser fantàstica.
I un cop dins el local, el Jordi cridà el cantant de Gossos, el Natxo Tarrés que ens saludà i després tots els altres components del grup l’Oriol, el Roger, el Juanjo i el Santi. Uuaauuuhhh!!! A l’Oriol i al Roger els hi feia il•lusió, però a mi, també, moltíssima il•lusió.
Van ser tots molt i molt amables i ens ho varem passar fantàsticament bé, extraordinàriament bé, meravellosament bé. :-)
Ens van acompanyar dalt de l’escenari on ja ho tenien tot muntat i després de voltar una miqueta per allà ens varem fer la fotografia de record.
Teníem encara un parell d’hores lliures abans que comencés el concert i aprofitàrem per anar a menjar una mica.
I a les nou cap a la sala un altre cop. Em vaig seure als graons d’unes escales que hi ha a la part oposada de l’escenari, mentre l’Oriol i el Roger s’instal•laren davant de tot.
Em vaig dedicar a observar atentament tot allò que m’envoltava fins que començà el concert.
Una abraçada,
Janet
5 comentaris:
Quin premi més divertit! Felicitats.
Germaneta és un plaer lleigir el que escrius, sembla que ho estigues vivint,i aquest relat a més a més em diu que tu t´ho vas passar tan o més bé que el meu nebot i el seu amic. Molts petonets.
Àngels!!
Quina alegria llegir-te per aquí!!
T'envio una fortíssima abraçada,
Janet
Gràcies, germana!
Molts besets,
Janet
Publica un comentari a l'entrada