Gaudir del silenci


En aquests moments em trobo al menjador de casa. Estem el meu marit i jo sols, els nostres fills van marxar ahir amb tots els seus companys de l'esplai de Sant Pacià i no tornaran fins ben entrada la tarda.

Estic anotant idees, frases, referències bibliogràfiques, ... a una de les moltes llibretes que tinc, les llibretes són la meva debilitat; sempre en porto una al damunt. Escriure és com una necessitat potent que, a més a més, em produeix un fort benestar.

Bé, tota aquesta introducció és perquè. mentre em trobo submergida en la cerca de dades i informació per les revistes i llibres que he agafat avui de la prestatgeria ha aparegut davant meu un article de la revista “Mente sana” que es titula “Trobar el silenci” i que té per subtítol “Es practica des de temps llunyans als temples i altres llocs dedicats a l'estudi, però també ens en podem beneficiar en la nostra vida quotidiana. És curatiu, desestressant i una gran font de creativitat; tot un bàlsam per a la nostra remoguda ment.”

Bé, com he dit, aquest matí ens trobem el Jordi i jo al menjador de casa, ell està practicant amb alguna peça que desconec de Bach (ara no li vull preguntar quina és perquè no el vull interrompre) i jo, com he dit estic llegint, escrivint, anotant...

Resumint, sóc al paradís i carregant piles per quan aquest vespre arribin els nostres fills i vulguin reclamar el dret d'anar primer a la dutxa, a demanar el sopar perquè arriben amb molta gana, a rondinar per tot perquè vénen supercansats,...

Us deixo, vaig a continuar amb la meva cura anti-estrès mentre encara pugui fer-ho.



La fotografia que il·lustra aquest post me la van enviar la meva cunyada M. Teresa i la meva estimada neboda Gemma del viatge que van fer recentment a Cuba. Quina enveja!!

1 comentari:

assumpta ha dit...

Aprofita d'aquests moments preciosos de silenci...

No tenen preu i ens ajuden tant a sentir-nos millor.

Ara dius que aprofites per escriure... fa dies que gairebé no escric. Ara tinc dies de llegir.
Això va com va, hi ha d'haver una mica de tot per a obtenir-ne la mida justa.

Una foto magnífica la que ens has acompanyat i un luxe (sens dubte) poder d'aquest moment... en silenci... nomès trencat perl soroll del mar...

Petons Janet i bona primavera!!!