Homenatge al president Companys

El dia 3 d'octubre, custodiat pe la Guàrdia Civil i fortament emmanillat fins a fer-li sang, va arribar a Barcelona. El van portar a Montjuïc...

El dia 14 (...) a les onze sortien del judici molts militars. L'acusat, els va dir el defensor (a les germanes de Companys), és el més tranquil de la sala. Ens posa nerviosos a tots amb la seva serenitat.

(...) A les nou de la nit es presenta el defensor, i els dius aquestes paraules textuals:

- Ja podeu avisar la funerària.

Imagina't l'escena. La Ramona, més valenta i decidida que les altres germanes, vol anar al castell tant si la deixen com si no. Fa buscar un automòbil, que costa de trobar, i se'n va amb les altres cap amunt. De grat o per força, s'obre pas. Entra i crida:

- Lluís! Ell treu el cap per la cel·la, i li diu: - Nena, on vas? Què vens a fer en aquestes hores? Són dos quarts de dotze de la nit.

Ella li respon que el vol veure.

Diu ell: - Si m'haguessin de matar, estaria en capella.

Un militar que els acompanyava fa: : - Ja li llegiran la sentència.

Contesta ell: - Doncs jo em pensava que em posarien en capella.

Entren a la cel·la. Té moltes coses escrites, cartes a amics i parents.

-L'única pena - diu ell- és no saber res del meu fill.

Diu que la seva tristesa més gran és no haver pogut er més bé al seu poble... Després, han de sortir.

El dia 15, a dos quarts de set del matí és afusellat al fossat del castell, per la Guàrdia Civil. No va voler que li tapessin els ulls. Diu el defensor que va anar a la mort més tranquil que tots els senyors que eren allí. Dirigint-se a la Guàrdia Civil, va dir:

-Afuselleu un home honrat.

Les seves darreres paraules foren: VISCA CATALUNYA!

Fragment de la carta que envià Manuel Companys (germà del president assassinat) a la seva neboda Maria, filla de Lluís Companys, refugiada a Mèxic.

Publicada al llibre:

BIOGRAFIA POPULAR DE LLUÍS COMPANYS

Manuel Viusà

Edicions La Magrana