Homenatge al president Companys




El dia 3 d'octubre, custodiat pe la Guàrdia Civil i fortament emmanillat fins a fer-li sang, va arribar a Barcelona. El van portar a Montjuïc...


El dia 14 (...) a les onze sortien del judici molts militars. L'acusat, els va dir el defensor (a les germanes de Companys), és el més tranquil de la sala. Ens posa nerviosos a tots amb la seva serenitat.


(...) A les nou de la nit es presenta el defensor, i els dius aquestes paraules textuals:

- Ja podeu avisar la funerària.


Imagina't l'escena. La Ramona, més valenta i decidida que les altres germanes, vol anar al castell tant si la deixen com si no. Fa buscar un automòbil, que costa de trobar, i se'n va amb les altres cap amunt. De grat o per força, s'obre pas. Entra i crida:


- Lluís! Ell treu el cap per la cel·la, i li diu: - Nena, on vas? Què vens a fer en aquestes hores? Són dos quarts de dotze de la nit.


Ella li respon que el vol veure.


Diu ell: - Si m'haguessin de matar, estaria en capella.


Un militar que els acompanyava fa: : - Ja li llegiran la sentència.


Contesta ell: - Doncs jo em pensava que em posarien en capella.


Entren a la cel·la. Té moltes coses escrites, cartes a amics i parents.


-L'única pena - diu ell- és no saber res del meu fill.


Diu que la seva tristesa més gran és no haver pogut er més bé al seu poble... Després, han de sortir.


El dia 15, a dos quarts de set del matí és afusellat al fossat del castell, per la Guàrdia Civil. No va voler que li tapessin els ulls. Diu el defensor que va anar a la mort més tranquil que tots els senyors que eren allí. Dirigint-se a la Guàrdia Civil, va dir:


-Afuselleu un home honrat.


Les seves darreres paraules foren: VISCA CATALUNYA!


Fragment de la carta que envià Manuel Companys (germà del president assassinat) a la seva neboda Maria, filla de Lluís Companys, refugiada a Mèxic.



Publicada al llibre:

BIOGRAFIA POPULAR DE LLUÍS COMPANYS

Manuel Viusà

Edicions La Magrana




1 comentari:

assumpta ha dit...

M'he esgarrifat només d'anar-ho llegint.

Aquest any no vaig sentir les salves que sonaven sempre a 2/4 de 7 del matí, aquí a tàrrega.