No tinc massa paraules, només expressar el meu dolor per la mort d'aquests quatre bombers i la tristor per l'estat tan crític dels altres dos bombers ferits.
Quan hi ha un incendi sempre hi ha una gran pèrdua per a tota la humanitat, es produeixi on es produeixi; però si aquesta fatalitat passa en un territori que estimes i que coneixes hi ha un dolor encara més punyent.
Us deixo amb la lletra de la cançó que en Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries van dedicar a Horta de Sant Joan.
LES ROQUES I PICASSO
Esta mañanita se llevó la brisa todos mis pinceles. Se fueron volando, maderas bailando... olía a claveles.
Tocaron las rocas y a mi ventanita la brisa los trajo pa pintar el mundo y darle la vuelta, ay!, de arriba a abajo.
Qui sap si va ser la història o potser és una cabòria.
I és que Picasso tenia bons motius roques i rius la naturalesa que va respirar la va pintar. | Tantes roques envoltades en cel groc, tantes cases enfilades, tant de sol, paisatges en pinzellades de color primavera d’una vida de pintor.
Qui sap si va ser la història o potser és una cabòria.
I una frase va quedar com un tresor per al record: "Aquí a Horta he aprés tot lo que sé... ...tot lo que sé".
Tantes roques envoltades en cel groc, tantes cases enfilades, tant de sol, paisatges en pinzellades de color primavera d’una vida de pintor.
|
7 comentaris:
terrible
Si el foc es pogués apagar amb llàgrimes, faria hores que estaria extingit...
encara no m'ho crec
Em dol tant com a tu, Janet. Des de casa veig el fum, el brogit, s'escampa de mala manera. Fa un parell d'hores que ha deixat de bufar la garbinada, ara és cerç (vent de dalt) i tirarà cap a dins, cap al Port -diuen. Dol molt.
Gràcies pel comentari. Ja tindràs notícies meues. Una abraçada forta.
àngels
Tu ho has dit, Jesús.
Terrible i dramàtic.
Gràcies, un cop més,per deixar petjada al meu bloc.
Una abraçada ben afectuosa.
Janet
Jordi,
Les teves paraules m'han tocat el cor. Tens tota la raó, i em temo que encara n'haurem de vessar més.
Gràcies per deixar petjada del teu pas pel bloc.
Salutacions,
Janet
Àngels,
Em vaig esgarrifar tota quan vaig assabentar-me que les flames havien arribat a una distància d'un kilòmetre d'Horta de Sant Joan!!! Un quilòmetre!!
Els focs s'apaguem però darrere seu queda tant de destrucció i de dessolació. El seu rastre perdura en el temps i en el record de tots aquells que ho han viscut.
M'agradarà molt tenir notícies teves, Àngels. Ja saps com localitzar-me.
Una abraçada ben afectuosa i moltíssima energia positiva.
Janet
Uns focs aquests (hi sumo el de l'urgell), que a més ens cremen l'ànima.
Publica un comentari a l'entrada