Conte zen

Sisè sentit

Una bonica tarda de primavera, en Tajima no kami passejava pel seu jardí. Semblava que estava molt distret contemplant els cirerers. Darrere d'ell, unes passes més enllà, un jove servidor el seguia portant el seu sabre.

De sobte, una idea passà pel cap del jove:
“Malgrat tota l'habilitat que té el meu Mestre amb el sabre, en aquests moments em resultaria ben fàcil atacar-lo per darrere, ara que està tant fascinat contemplant les flors dels cirerers”.

En aquell moment, Tajima no kami es girà i començà a buscar alguna cosa al seu voltant, talment com si volgués descobrir a algú que estigués amagat per algun racó. Neguitós, es posà a repassar tots els racons del jardí. Com que no trobà ningú, se n'anà a la seva habitació força preocupat.

El seu servent, al final, li preguntà si li passava alguna cosa. Llavors, en Tajima respongué:
- Estic molt trasbalsat per un estrany incident al que no trobo explicació. Gràcies a la meva pràctica de les arts marcials, sóc capaç de pressentir qualsevol pensament agressiu en contra meva. Justament quan era al jardí m'ha succeït això. Però no he trobat ningú més que tu. Estic molt descontent de mi mateix, perquè no sóc capaç de justificar la meva percepció.

El jove servent, després d'escoltar aquestes paraules, s'apropà al seu Mestre i li confessà la idea que havia tingut quan eren tots dos al jardí i li demanà perdó humilment.

En Tajima no kami es sentí alleujat i satisfet, i tornà al jardí.