Gràcies, vida, gràcies

Avui copio la lletra d'una cançó que veig com un meravellós cant a la vida.

Una abraçada,

Janet

Gràcies, vida, gràcies

Per parir-me prop del mar,
sota el sol meridional,
per omplir-me l'horitzó d'oliveres,
pels capvespres de Fornells,
pels oasis de Tozeur,
pel pont vell de Florència.

Pel color del desert
i l'atzur profundíssim dels mars.

Gràcies, vida, gràcies,
gràcies, vida, gràcies,
gràcies.

Per la música de jazz,
per Joan Manuel Serrat,
per Jacques Brel, Debussy i Mozart,
pels amics que m'has donat,
pels que hi són i els que no hi són,
pels clavells d'un abril a Lisboa.

Pels ulls dels infants
quan travessen la nit dels Tres Reis.

Gràcies, vida, gràcies,
gràcies, vida, gràcies,
gràcies.

Pel dream-team, pel 0-5,
pels diumenges de gol nord,
on vaig abraçar-me tant al pare,
pels somriures del Carib,
perquè encara no estic tip
de pintar cançons a l'aire.

Perquè estic convençut
que és possible seguir somniant.

Gràcies, vida, gràcies,
gràcies, vida, gràcies,
gràcies.

Perquè em dónes l'enteniment
per comprendre que a la fi
tot això serà l'equipatge
quan m'enfili al darrer tren
i, com deia un amic meu,
se m'acabin les vacances.

Perquè estic convençut
que aquest dia que neix serà meu.

Gràcies, vida, gràcies,
gràcies, vida, gràcies,
gràcies.

Joan Isaac

4 comentaris:

rebaixes ha dit...

Per què ens és tant difìcil di GRÂCIES? Una paraula que ha de sortir de les entranyes, per hi ha qui els ajuda a viure...Gràcies per poder-te llegir. Anton,

Bruixadesol ha dit...

És molt bona, directa i senzilla com les coses importants de la vida. De qui és?

Janet ha dit...

Sí, Anton, costa molt i és una llàstima perquè quan donem les gràcies des de dins del nostre cor per alguna cosa, ens sentim molt bé. És un benefici que ens fem a nosaltres mateixos, també.

Una abraçada,

Janet

Janet ha dit...

Ai, Àngels.

Ahir vaig haver d'anar al centre de Barcelona i ho vaig fer en Metro i, de tornada cap a casa pensava, em sembla que al final no he posat que la cançó és del Joan Isaac.

Quan arribo a casa i veig el teu comentari, penso ¿començarem a tenir telepatia? :-)

Una abraçada,

Janet