Contes de natura

El reietó, un dels protagonistes dels contes d'aquesta sessió

Vaig rebre l'encàrrec de preparar diverses sessions de contes per a algunes biblioteques de Barcelona, dues havien de estar relacionades amb la natura i les altres dues amb la multiculturalitat.

Fa uns dies que vaig presentar a la Biblioteca d'El Carmel-Juan Marsé la primera d'aquestes sessions que vaig titular "Contes de natura", allà hi ha un conte que explica perquè hi ha serps verinoses i perquè n'hi ha que no ho són; perquè tenen punxes els eriçons; com va ser que un ratolí salvés la vida del Rei de la selva; perquè l'àguila és la reina de les aus; d'on ve el nom de reietó (l'ocell de la foto que encapçala el post) i què va passar al cel del Delta de l'Ebre el dia que els colors de l'Arc de Sant Martí es van barallar.

I és que resulta que, vaig aprofitar aquesta ocasió perquè totes les històries les expliquin uns avis que són d'un poble a tocar del Delta de l'Ebre a la seva néta. Ells diuen que si coneguéssim millor la natura no la maltractaríem com ho fem i per aixo expliquen tots aquests contes a la seva néta que viu a una gran ciutat.

La propera sessió tocarà la multiculturalitat i he preparat una sessió de contes xinesos que encara estic polint.

De moment, aquesta de la natura va sortir de primera. Sempre porto objectes fets per mi de manera senzilla i al final de cada sessió deixo que els infants vinguin a parlar amb mi i els convido a tocar aquelles coses que porto.

La màgia es renova a cada sessió, notar aquells ulls oberts atentament, aquelles ganes de dir-hi la seva i, al final aquella salutació o aquell beset és una de les experiències més extraordinàries amb les que em regala la vida.

http://selma.janet.googlepages.com/home

5 comentaris:

rebaixes ha dit...

Gràcies per la doble visita. Aquests dies estem enfeinats. Nosaltres criem paons i encara que els fills se'n cuiden, jo agafo el tractor i a amuntegar fem. Res, coses meves de tota la vida./ En la meva joventut vaig ser actor aficionat, i la feina que fas tu la trobo excel·lent. M'agrada recitar i ho faig amb gust. Ara llegint, la memòria em fslla i ja saps que els moments en blanc son un suplici./ Diverteix-te força, jo encara per allí a la granja entono alguna cançó o els recito quelcom./ A, si vols sentir-me clica a Box, net
un widget color verd. Son gravacions a l'aire lliure de l'any 94. No en puc posar de més llargues per que no hi caben./ gràcies per seguir-me. Anton.

Bruixadesol ha dit...

Segur que hi ha màgia. Trobo que tens una feina magnífica i que no la pot fer tothom... precisament per això de la màgia, que no la té qui vol.

Gràcies per la felicitació trentanouanyera.

Una abraçada.

Bruixadesol ha dit...

Segur que hi ha màgia. Trobo que tens una feina magnífica i que no la pot fer tothom... precisament per això de la màgia, que no la té qui vol.

Gràcies per la felicitació trentanouanyera.

Una abraçada.

Janet ha dit...

Anton,

Llegeixo els teus blocs perquè m'agraden, tot i que no sempre hi deixo l'empremta de la meva visita :-)

Veig que esteu superenfeinats, envejo aquest contacte amb la natura, aquesta amplitud de mires que dóna treballar al camp.

Fas bé de fer públic allò que escrius i les poesies que recites perquè així, aquells que volguem, en poguem gaudir.

Una abraçada i bona feina,

Janet

Janet ha dit...

Gràcies, Àngels.

M'ha costat molt d'esforç no fer-me enrere i engegar-ho tot a dida quan les coses no m'han sortit prou bé; però els anys (5 més dels que acabes de fer tu) m'han ensenyat que quan un cau, no pot trigar més de tres segons en aixecar-se i començar de nou. No hi ha lloc per a lamentacions, t'has d'aixecar, corregir el que has fet malament i tornar-hi.

Una fortíssima abraçada,

Janet