Un gran general, de nom Nobunaga, havia pres la decisió d'atacar a l'enemic, malgrat que les tropes d'aquest eren molt inferiors numèricament a les seves.
El general, però, estava segur que ells guanyarien, però els seus homes no ho veien pas igual.
Pel camí, Nobunaga es va aturar davant d'un santuari i digué als seus guerrers:
- Ara em recolliré durant una estona dins del temple per demanar als déus que ens ajudin. Quan surti, llençaré una moneda a l'aire. Mireu, si surt cara tingueu per segur que guanyarem, però si surt creu, perderem. Estem en mans del destí.
Quan el general sortí del temple, llençà una moneda a l'aire i resultà que sortí cara. La moral de les tropes s'inflà tot d'una. Els guerrers anaren a la batalla convençuts que la victòria era seva i van lluitar amb una força tan extraordinària que guanyaren la batalla sense massa complicacions.
Després de la victòria, l'ajudant de camp del general li digué:
- Ningú pot canviar el destí, ¿oi? Bé, de fet, aquesta victòria inesperada n'és una prova ben evident.
- ¿N'estàs ben segur d'això que dius?- li respongué el general, alhora que li ensenyava la moneda que havia llençat a l'aire abans de la batalla. Una moneda que tenia cara als seus dos costats.
1 comentari:
Impacta aquest conte. Ves fent, noia. crec que xales amb teva feina. Vinc de dalt. Jo sempre vaig escribint. És un contacte virtual que ens el podem permetre i a tots ena alegra veure algun comentari ben intencionat. Anton.
Publica un comentari a l'entrada