Conte zen

En mans del destí

Un gran general, de nom Nobunaga, havia pres la decisió d'atacar a l'enemic, malgrat que les tropes d'aquest eren molt inferiors numèricament a les seves.
El general, però, estava segur que ells guanyarien, però els seus homes no ho veien pas igual.
Pel camí, Nobunaga es va aturar davant d'un santuari i digué als seus guerrers:
- Ara em recolliré durant una estona dins del temple per demanar als déus que ens ajudin. Quan surti, llençaré una moneda a l'aire. Mireu, si surt cara tingueu per segur que guanyarem, però si surt creu, perderem. Estem en mans del destí.
Quan el general sortí del temple, llençà una moneda a l'aire i resultà que sortí cara. La moral de les tropes s'inflà tot d'una. Els guerrers anaren a la batalla convençuts que la victòria era seva i van lluitar amb una força tan extraordinària que guanyaren la batalla sense massa complicacions.
Després de la victòria, l'ajudant de camp del general li digué:
- Ningú pot canviar el destí, ¿oi? Bé, de fet, aquesta victòria inesperada n'és una prova ben evident.
- ¿N'estàs ben segur d'això que dius?- li respongué el general, alhora que li ensenyava la moneda que havia llençat a l'aire abans de la batalla. Una moneda que tenia cara als seus dos costats.

1 comentari:

rebaixes ha dit...

Impacta aquest conte. Ves fent, noia. crec que xales amb teva feina. Vinc de dalt. Jo sempre vaig escribint. És un contacte virtual que ens el podem permetre i a tots ena alegra veure algun comentari ben intencionat. Anton.