El preu de l'ambició desmesurada
Un matí d'hivern, tres homes d'un poblet sortiren a buscar llenya.
Trobaren un arbre molt gros i decidiren talar-lo entre tots tres. Quan ja gairebé el tenien talat trobaren un cofre ple a vessar de joies i monedes d'or.
Passats els primers instants de sorpresa, començaren a pensar com s'ho podrien fer per apropiar-se d'aquell magnífic tresor sense que les autoritats els descobrissin; perquè si ho feien, els hi confiscarien.
Mentre pensen amb una solució favorable decideixen que un d'ells marxi al poble a buscar menjar mentre que els altres dos es queden vigilant el preuat tresor.
El llenyataire que va al poble decideix enverinar el menjar que porta als altres dos per poder-se quedar el tresor tot per ell sol.
Mentrestant, els que s'han quedat decideixen que quan el company que ha anat a buscar menjar torni, el mataran. D'aquesta manera el tresor només l'hauran de repartir entre dos i així els hi tocarà una part més grossa a cadascú.
I així ho van fer, el llenyataire que havia anat a buscar menjar per als seus companys és assassinat tan bon punt arriba al lloc de trobada; i els altres dos moren quan mengen el tiberi enverinat.
¿I el tresor? El tresor continua esperant que l'estupidesa humana s'encarrili per paràmetres menys egoistes, menys cruels i menys ambiciosos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada