He manllevat aquest títol d'una cançó del Joan Isaac perquè és una pregunta que m'estic fent últimament.
On és la gent? Aquella gent que fa quatre dies cridava "No, al PHN" al costat de la gent de les comarques ebrenques.
On és la gent? Aquella gent que fa quatre dies cridava "No, al PHN" al costat de la gent de les comarques ebrenques.
Diu la cançó:
On és la gent?
No és bo que
l'home es tanqui a casa amb doble
pany.
L'isolament porta sovint
la mort per massa intimitat.
On és la gent?
On s'ha amagat?
No ho sé. No sé perquè fa quatre dies la gent de Catalunya cridava gairebé amb una sola veu: "No, al trasvassament de l'Ebre" i ara ja no se sent.
No sé què ha canviat. Ho sospito, però no ho sé. Vivim en la immediatesa. Volem les coses ja. Si pot ser que no ens donin la feina de pensar i encara menys la feina de decidir.
Si pot ser que ens donin tot mastegat i que pensin per nosaltres. ¿Sequera? ¿Ens quedarem sense aigua de boca? Que facin el que sigui. En ple segle XXI no podem quedar-nos sense aigua. ¿Serà possible?
Que les autoritats facin el que vulguin. Total per uns quants litres d'aigua, el riu no se'n sentirà. A més a més, això serà una sola vegada i prou. És una solució d'emergència perquè els nostres governants ja han parlat amb el Déu de la pluja i diuen que aquesta situació és una excepció i no es repetirà més.
¿Demà? Demà plourà perquè sinó assecarem tots els rius, no tindran prou força per desembocar al mar i cada cop tindrem menys aigua potable.
Però com que quan això passi nosaltres ja no hi serem, els nostres descendents, bé, que es fotin.
Aquesta és l'herència que els hi deixarem. Fantàstic!
On és la gent?
No és bo que
l'home es tanqui a casa amb doble
pany.
L'isolament porta sovint
la mort per massa intimitat.
On és la gent?
On s'ha amagat?
No ho sé. No sé perquè fa quatre dies la gent de Catalunya cridava gairebé amb una sola veu: "No, al trasvassament de l'Ebre" i ara ja no se sent.
No sé què ha canviat. Ho sospito, però no ho sé. Vivim en la immediatesa. Volem les coses ja. Si pot ser que no ens donin la feina de pensar i encara menys la feina de decidir.
Si pot ser que ens donin tot mastegat i que pensin per nosaltres. ¿Sequera? ¿Ens quedarem sense aigua de boca? Que facin el que sigui. En ple segle XXI no podem quedar-nos sense aigua. ¿Serà possible?
Que les autoritats facin el que vulguin. Total per uns quants litres d'aigua, el riu no se'n sentirà. A més a més, això serà una sola vegada i prou. És una solució d'emergència perquè els nostres governants ja han parlat amb el Déu de la pluja i diuen que aquesta situació és una excepció i no es repetirà més.
¿Demà? Demà plourà perquè sinó assecarem tots els rius, no tindran prou força per desembocar al mar i cada cop tindrem menys aigua potable.
Però com que quan això passi nosaltres ja no hi serem, els nostres descendents, bé, que es fotin.
Aquesta és l'herència que els hi deixarem. Fantàstic!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada