Vilaweb - El Punt - ROSER ROYO. Móra d'Ebre 25-Feb-2008
Dilluns, 25 de febrer de 2008.
«Estem amoïnats» evidencia la desaparició de la parla ebrenca.
R. ROYO. Móra d'Ebre
L'exposició es podrà visitar fins al 21 de març a la biblioteca de Móra d'Ebre. Foto: EL PUNTQue paraules com ara fato, jac, espill, abadejo i granera no facen cap al calaix de l'oblit. Aquest és l'objectiu de l'exposició Estem amoïnats, que es va inaugurar dijous coincidint amb el dia internacional de la llengua materna i que és la primera que idea i produïx el Servei Comarcal de Català de la Ribera d'Ebre. «Quan sents parlar els nens al carrer la majoria diuen vermell en lloc de roig, i pràcticament ningú ja no fa servir la paraula agranar», explica Mireia Grangé, tècnica del Servei Comarcal de Català de la Ribera, que argumenta que l'exposició ha intentat recollir aquells mots autòctons de la parla ebrenca i riberenca que actualment han entrat en una preocupant fase de desús. La mostra s'estructura en 6 panells i agrupa un total de 30 paraules d'ús habitual que s'estan perdent. Cada paraula està acompanyada d'una fotografia, la transcripció fonètica, una definició i els llocs on es fa servir.La idea és que siga una mostra itinerant i que s'expose a tots els municipis de la comarca. De moment, es podrà visitar fins al 21 de març a la biblioteca comarcal de Móra d'Ebre.
'Vilaweb - El Punt - ROSER ROYO. Móra d'Ebre
La parla és la riquesa d’un país i, és la diversitat el que la fa prosperar. En el parlar ebrenc trobo moltes paraules que surten al Fabra i que ja es troben en desús en el català oriental: afonar, afrontar, agarrar, agranar, amollar, ans, apanyar, avant, bajoca, baldana, balejar, bla, caragol, cordell, corder, corretja, destorbar, doblària, esgallar-se, espill, faena, fart, flat, frígola, fumeral, gallinassa, gitar-se, granera, juí, llac (fang), llevar (treure), paréixer, perxar, pigota, poal, rabosa, rall,rafal, roig, temor, tomata, tovalla (tovallola), vianda, vidriola, volta (vegada), ...
4 comentaris:
Hauria de fer-se a llocs que no siguen les terres de l'Ebre, perquè vegin que existim. De vegades a les grans ciutats s'olviden que no tothom parla igual.
Teniu tota la raó, ebrencs: els de la capital ens oblidem que hi ha altres maneres de parlar... A mi, però, m'agraden tots els particularismes, i encara més els lingüístics. Totalment d'acord en el fet que la diversitat enriqueix. Acoloreix.
Bajoqueta,
Estic molt d'acord. La meva família i jo som de Barcelona, però la meva filla de 8 anys ja sap que una mateixa cosa es pot dir de diferents maneres i que tots ens podem entendre. I que si hi ha alguna paraula que no coneixem, doncs simplement es pregunta el seu significat i punt. Sense cares estranyes ni pensant que la nostra és l'única manera de parlar bé una llengua.
M'he passejat pels teus blocs i m'han agradat força.
Fins aviat,
Janet
Hola Aguarelix,
Jo també sóc de la "capital", però el llegir no ens ha de fer perdre l'escriure (¿és així com es diu?).
Sort que els blocs ens apropen i ens permeten compartir opinions, pensaments, desitjos,...
Felicitats pel teu bloc, l'he trobat molt interessant.
M'agrada el nom que li has posat ¿De la Gàlia?
Salutacions,
Janet
Publica un comentari a l'entrada