Balaguer


Ahir per la tarda vaig anar a explicar contes a la Biblioteca Margarida de Montferrat de Balaguer.

Feia molts anys que no anava per les terres lleidatanes i va ser una experiència fantàstica.

Els xiquets que assistiren a l'"Hora del conte" participaren activament durant la narració i va ser un goig compartir amb ells aquella estona.

Ahir em vaig emportar moltes coses bones cap a casa, però la millor me la va regalar una xiqueta a l'acabar la sessió. Se m'apropà, em digué que els contes li havien agradat molt i em feu un petó.

Des d'aquí vull agrair a tot el personal de la biblioteca i, en especial, a les responsables de la seva secció infantil, l'acolliment que em donaren.

Una forta abraçada,

Janet

Us passo l'adreça de la biblioteca i de l'ajuntament de Balaguer.





6 comentaris:

Jaume Viladric ha dit...

Hola Janet,
Sóc el Jaume Viladric i he llegit el teu comentari sobre la sessió. M'he quedat de pasta de moniato: hi ha trossos gairebé idèntics a un dels meus comentaris sobre els contes dels beneits de Girona quan parlo d'un regal d'una nena.
Enhorabona. Així creem llaços emocionals molt forts i bons.

Un petoMet

Anònim ha dit...

Hola Jaume,

M'ha fet molta il•lusió veure't per aquí. :-)

Acabo de llegir l'article que vas fer sobre "Beneits a Girona" i també comparteixes amb tota la gent lectora del bloc aquell regal meravellós que et va fer una xiqueta.

Hi ha, però, una diferència. A mi, el petó me’l feren a la galta i no a la barba i és que, de moment, no en tinc.

M’han arribat molt les darreres paraules del teu comentari. És veritat, la nostra és una feina que neix i creix amb emocions que es van entrellaçant.

Molts besets i fins aviat, Met.

Janet

Jaume Viladric ha dit...

Això de la barba, temps al temps. Recordes quan hi va haver un temps en què a les granotes els va créixer pèl? Doncs, això.
O potser que me la talli. Eiiiiiiiiii, la barba, malpensada.

Potser, vés a saber quan ni tu ni jo hi siguem en aquesta vall de llàgrimes o que hi estiguem a les portes del tram final, veurem una dona que dirà per la tele: "Sí, jo un dia vaig fer un petó en una contacontes perquè em va agradar molt aquell conte i com ho feia, i això em va marcar per tota la vida."

Apa, deixo de fer volar coloms.
Un petó i fins aviat,

Met

Anònim ha dit...

I de quan les aus tenien dents...

Ha, ha, ha, Jaume, la veritat és que sí que havia pensat malament, sí. Sort que ho has aclarit!

Ai, que m'has fet caure una llagrimeta amb el teu comentari, i és quan veus aquells ulls tan oberts que et miren amb aquella intesitat i que no es volen perdre detall de res, sents que alguna cosa es transforma. És una meravella.

Deixa de fer volar coloms només de moment, ¿eh? Que és una de les coses més fantàstiques que tenim.

Espero que demà us vagi molt bé a Tarragona.

Molts besets i fins aviat,

Janet

Jaume Viladric ha dit...

Ho sento, 10 dies més tard he llegit el teu comentari. Sí va anar bé per Tarragona. Acústicament teníem moltes coses en contra però l'atenció i entrega del públic ho va compensar, i amb escreix. L'hora llarga de tornada va ser un llaaaaarg comentari entre la Luz Marina i jo sobre com havia anat, per polir-lo més encara. I comentàvem que vam quedar força satisfets. Creiem que hi tornarem a Tarragona. Ens ho vam passar molt bé. Vam notar que la gent havia gaudit, i connectat.

La gent gran no et farà un petó com la nina de Balaguer però si saps interpretar en la distància també t'ho diuen.

Un petó,

Jaume

Anònim ha dit...

Me n'alegro molt que us hagués anat bé per Tarragona, malgrat els entrebancs tècnics.

Afortunadament la màgia de la música i de la narració és prou poderosa per vèncer aquests obstacles.

Tens raó, Jaume, la gent més gran no et demostrarà el seu afecte amb un petó (quina llàstima, que no poguem escurçar distàncies entre els adults!), però també tens raó quan dius que si saps interpretar en la distància també t'expressen aquest afecte.

Una altra abraçada i més besets,

Janet