Un rei va anar fins el seu jardí i va descobrir que els arbres, arbustos i flors que li pertanyien s'estaven morint.
El Roure li va dir que es moria perquè no podia ser tan alt com el Pi. Mirant el Pi, el va trobar caigut perquè no podia donar raïms com la Vinya. I la Vinya es moria perquè no podia florir com la Rosa.
La Rosa plorava perquè no podia ser alta i sòlida com el roure. Aleshores, va trobar una planta, una maduixera florint i més fresca que mai.
El rei li preguntà com era que creixia tan formosa enmig d'aquell jardí musti i ombriu.
- No ho sé- li respongué la maduixera- Potser sigui perquè sempre vaig suposar que, quan em vas plantar, volies maduixes. Si haguessis volgut un Roure o una Rosa, els hauries plantat.
En aquell moment em vaig dir: "Intentaré ser maduixa de la millor manera que pugui".
Aquest conte l'he tret de la web de la Fundació Pere Tarrés.
2 comentaris:
En part, d'això es tracta, de fer les coses de la millor manera possible, i amb un somriure
Totalment d'acord, Jesús.
Janet
Publica un comentari a l'entrada