Acabo de llegir a la portada del diari "La veu de l'Ebre" que avui, 23 d'octubre, fa cent anys que hi hagué una de les pitjors crescudes que ha tingut lo riu Ebre.
El balanç fou de vint-i-nou persones mortes i unes incalculables pèrdues materials.
Aquest recordatori que fa el diari ebrenc em fa venir a la memòria un relat que escriví la Francesca Aliern i que es troba publicat, amb dinou narracions més, al llibre "El batec de l'aigua".
Les històries que explica l'autora es basen en fets reals i això les converteix en una crònica social que ens permet copsar bocins de vida ebrenca entre els anys 1849 i el 1949.
Un d'aquests relats, "La nit fosca" que la Francesca Aliern dedica a Xerta, el seu poble natal, reviu una terrible riuada que patí aquest poble del Baix Ebre el mes d'octubre de l'any 1787. El ritme narratiu que utilitza l'autora manté el lector amb l'ai al cor fins al final que, malgrat la tragèdia, resulta esperançador.
Aprofito aquest missatge per recomanar-vos la lectura d'aquest llibre perquè tots els relats són un retrat d'uns personatges que reflecteixen un moment de la nostra història.
El batec de l'aigua
Francesca Aliern Pous
Editorial Antinea
Editorial Antinea
2 comentaris:
La Francesca sempre diu que li van més les novel.les llargues, però jo recordo amb molt de gust aquest recull de relats breus, que qualsevol dia d'aquests rellegiré.
Poc abans de l’estiu, la Francesca Aliern presentà el seu darrer llibre “Camins” a Barcelona i hi vaig anar sense pensar-m’ho dues vegades.
No l’havia vist mai abans, però quan em vaig trobar davant seu la meva percepció fou que em retrobava amb una coneguda meva de tota la vida. Em causà una fantàstica i inolvidable impressió.
M’han agradat molt “El tren de la solitud”, “Sabó moll” i la ja esmentada “Camins”, però reconec que tinc una debilitat especial pels relats curts d’”El batec de l’aigua”.
Publica un comentari a l'entrada