Homenatge a Montserrat Roig

El benvolgut i admirat Víctor Pàmies ens torna a convidar a participar en un homenatge especial.  Aquest cop dedicat a la Montserrat Roig i, com sempre ens demana que ho fem des del nostre punt de vista.  Així és que ara mateix m'hi poso.
Vaig conèixer els seus llibres en un moment d'esclat i de revolta interna. 
Jo tenia 16 anys quan vaig descobrir que hi havia tota una literatura catalana de talla i antiga, ben antiga; que també havia tingut uns anys daurats.  Des d'aquells moments vaig començar a devorar llibres (els que m'agradaven i els que no; ara m'he tornat molt més selectiva, però recordo amb nostàlgia aquells anys en que era capaç de llegir pràcticament tot); van ser anys de Pedrolo, d'Isabel-Clara Simó, de Mercè Rodoreda, i de molts altres.
La Montserrat Roig va ser una dona que, juntament amb la Isabel-Clara Simó em sacsejaren.  Jo havia crescut en un ambient on els rols home-dona estaven molt marcats i en llegir i escoltar aquestes i altres dones m'obriren els ulls a altres maneres de viure, de pensar i de sentir.  Reconec l'extraordinària  influència que elles van exercir en el meu cor adolescent.


Em fa gràcia posar aquesta foto del llibre "L'òpera quotidiana" que em vaig comprar l'any 1982, quan tenia només 19 anys.  :O)



                               

5 comentaris:

Mortadel·la ha dit...

QUina sorpresa més bona. M'alegra que hagis participat.
A mi també em va marcar per justament això que has dit.
Felicitats per l'escrit!
Quines imatges més boniques... el llibre, EL temps de les cireres, el tinc en modern. M'ha agradat veure la portada original.
Anna

Pilar ha dit...

Sóc uns anys més gran que tu, però coincidim en temps i vivències en les lectures dels llibres de Montserrat Roig.
Em sobtava com parlava de les seves militàncies i els seus ideals, en una època en què les dones no podíem parlar gaire.
Saps que l'Anton, ha dibuixat aquesta portada?

Janet ha dit...

Anna,
Gràcies pel comentari. Aquest bloc és el meu preferit (en tinc uns quants i en gestiono uns quants més que no són meus), el vaig obrir l'agost de 2007 amb la finalitat que fos un pont entre la meva ciutat, Barcelona, i les meves estimades Terres de l'Ebre; el que passa és que ell m'ha anat dirigint cap a on ha volgut.
Tu i jo continuem amb curioritats, ¿en vols una altra? Jo només sóc un dia més jove que tu... Ara que un dia és un dia, ¿eh? ;O)

Molts besets,

Janet

Janet ha dit...

Hola Pilar,
Moltes gràcies per deixar la teva petjada al bloc i gràcies també per la informació, no, no sabia que l'Anton havia dibuixat aquesta portada, tot i que no m'ha sorprés. L'Anton és una persona molt activa i molt creativa. Ara portava temps desvinculada d'aquest bloc i els vostres comentaris m'han revifat. :O)

Jo vaig tenir la gran sort de tenir la Isabel-Clara Simó com a professora d'ètica a 2n de BUP i et ben asseguro que va ser una meravella. Va deixar una forta petjada en el meu cor i en el meu cervell de dona (parlo de finals del '70).

M'he passejat pels teus blocs i m'han agradat molt.

Una abraçada,
Janet

vpamies ha dit...

Llibre amb ex-libris manual i tot! :-)

Vas fer unes bones lectures, Janet. Isabel Clara Simó és també una de les meves escriptores de capçalera, tot i que és un estil molt diferent a la Montserrat Roig.