Sempre que començo una sessió de contes es produeix una mescla de sensacions: il·lusió, expectativa, impaciència, un cert neguit perquè surti tot bé, ...
Però, malgrat tot això a cada sessió visc uns moments màgics sensacionals. I n'hi ha algunes que aquesta màgia es multiplica i creix fins a límits insospitats. Això és el que em va passar quan vaig anar a explicar contes a Sant Esteve de Sesrovires. Allà vaig anar a explicar uns contes sobre la Xina durant una sessió que s'allargà poc més d'una hora perquè els infants demanaven més i més.
Vaig tornar cap a casa flotant, revivint aquells instants tan màgics i extraordinaris.
Un verdader regal que em va fer la vida.
1 comentari:
He volgut baixar una mica, per que t'ho àsses relativament bé.Anton.
Publica un comentari a l'entrada