Conte zen

Magatzem d'eines


Una vegada les eines d'un magatzem de fusteria es reuniren en assemblea per mirar d'arreglar les seves diferències. A l'inici d'aquesta curiosa reunió, el martell exercí la presidència, però de seguida les altres eines li notifi-caren que hi hauria de renunciar perquè feia massa soroll amb els cops que donava. El martell acceptà l'acusació, però el que no acceptà és que presidís la reunió el cargol, perquè deia que donaria massa voltes a les coses i la reunió resultaria llarga i avorrida.


Tant el cargol com els seus similars es donaren per entesos, però ells no admetrien pas que la llima presidís la reunió perquè deien que provocaria massa friccions amb les seves asprors habituals.

La llima hi estigué d'acord, però amb la condició que fessin fora de l'assemblea el metro, perquè es passava el dia medint a tothom segons el seu patró, com si ell fos l'unic perfecte d'aquest món.
Llavors entrà el fuster al magatzem, es posà el davantal i es posà a treballar. Utilitzà el martell, la llima, el metro i el cargol. Al final, convertí un tros de fusta en un moble útil i preciós.
Quan el fuster marxà, les eines es tornaren a reuní. Llavors, parlà el xerrac i digué:
- Companys, en la reunió anterior quedà demostrat que tots i cadascun de nosaltres tenim defectes, però el fuster només treballa amb les nostres qualitats. Això és el que ens fa a tots tan valuosos. Així és que us demano que no ens fixem més en els aspectes negatius que veiem els uns als altres i aportem les nostres habilitats tal com ho fa el fuster.
L'assemblea trobà que el martell era fort, el cargol unia i donava força, la llima era especial per a allisar i llimar asprors i observà que el metro era precís i exacte. En aquells moments sentiren que eren un equip capaç de crear mobles de qualitat i estigueren orgullosos de treballar junts. Des d'aquell dia es preocuparen de ser cadascun d'ells el millor en la seva especialitat.

4 comentaris:

rebaixes ha dit...

Però els faltava el cervel, del director. En la societat actual, i es veu ara amb tot el que passa que falta un vertader cap davanter. Tots sabem el mal dels altres i no volem veure el nostre mal. Llàstima.Bon conte. Tu que n'expliques hi pots treure molt de tot.Una escenificació per nens d'escola./ He fet el circuit. Si no hi haguessis sigut, no hauria pogut aprendre el que has intencionadament o no col·locat. gràcies i ja tornaré. Tinc una colleta d'amics dels que sempre aprenc quelcom i aixó és per estimar-ho.Anton.

Bruixadesol ha dit...

No cal ser el millor, cal donar el millor. Gràcies per la lliçó.

Una abraçada.

Bruixadesol ha dit...

Per on pares? El teu descans blocaire és bo si ho és per a tu, però els que et llegim trobem a faltar alguna cosa.

Janet ha dit...

Anton i Àngels gràcies pels vostres comentaris.

Àngels, vaig haver de parar perquè no arribava a tot. Estava preparant un parell de sessions noves que, juntament amb les obligacions familiars em xuclaren tota l'energia.

Passats aquests dies, he tingut una temporadeta baixa d'ànims, però avui arrenco de nou amb les forces renovades.

Mil gràcies, Àngels.

Una abraçada,

Janet