Un conte

La insistència del pare
Hi havia una vegada un home molt ric que tenia terrenys, una gran casa, força gent treballant per a ell i un fill.

Allò que més li agradava al jove era organitzar festes, estar amb els amics i, sobretot que aquests l'afalaguessin.
El seu pare sempre li deia que aquests amics només serien a prop seu mentre ell els convidés i res més.

Un dia, el pare, que ja començava a ser vell, feu construir un petit estable al costat de la seva casa. Dins d'aquest, ell mateix preparà una forca i, al seu costat posà un cartellet amb el text següent:
"Perquè mai no depreciïs les paraules del teu pare."

Després el pare acompanyà fins allà el seu fill i li digué:

"Mira, noi, jo ja sóc vell i aviat em moriré. Llavors tu heretaràs tot això i jo ja puc imaginar el què passarà: abandonaràs el negoci i aniràs gastant tots els diners amb els teus amics. T'ho acabaràs venent tot i els teus suposats amics et deixaran. Llavors potser te n'adonaràs de tot el que t'he anat ensenyat durant tots aquests anys.
Per això he construït aquesta forca. És per a tu! Promet-me que, si les coses van com t'he dit, et penjaràs."

El jove s'enrigué, pensà que el seu pare ja no hi tocava gaire i que no valia la pena contradir-lo; així és que el noi li digué que ho faria si les coses anaven com deia l'home .

Un cop morí el pare, les coses anaren passant com l'home havia predit. El seu fill ho perdé tot, absolutament tot.

Desesperat, s'adonà que l'havia ben espifiada i que havia estat un ruc. Llavors es recordà de la forca i hi anà.
Un cop allà el noi digué:
- Pare, si t'hagués escoltat amb més atenció i t'hagués fet una mica de cas... M'agradaria molt tenir una altra oportunitat, però ara ja és massa tard.

Així és que el jove es posà la corda al voltant del coll i... saltà. Notà com la corda li estrenyia el coll. El final ja era a prop quan, tot d'una, el braç de la forca es trencà i el jove caigué al terra.
A sobre seu caigueren joies, perles, rubís, safirs i brillants, molts brillants.

També en caigué una nota que deia:
"Fill, aquesta és una nova oportunitat per a tu. Aprofita-la.
El teu pare que t'estima molt."

4 comentaris:

Gretel ha dit...

Genial :)

Janet ha dit...

Me n'alegro que t'hagi agradat.

La història no és meva, jo només la he traduïda i la he adaptada.

Salutacions,

Janet

Elena ha dit...

És un bon conte. Gràcies per convidar-me a llegir-lo

Janet Recasens Selma ha dit...

Moltíssimes gràcies pel comentari, Elena.

Una abraçada