Conte zen

INFERN O PARADÍS

Un dia, un samurai anà a cercar els ensenyaments del mestre Zen Hakuin.

- ¿És veritat que existeixen l'infern i el paradís? - preguntà el samurai.

- I tu, ¿qui ets?

- Sóc un samurai.

- Tu, un guerrer! Ja t'has mirat bé! No crec que cap senyor et vulgui al seu servei. Però si sembles un pidolaire.

El samurai sentí una fúria tan gran que tragué el seu sabre. Llavors en Hakuin li digué: - Ui, mira! Si fins i tot tens un sabre! Ah, però de ben segur que ets tan maldestre que no em podries ni tallar el cap.

Molt furiós, el samurai aixecà el sabre disposat a tallar-li el cap al mestre. En aquells moments, en Hakuin digué:

- Aquí s'obren les portes de l'infern.

Sorprès per la resposta del monjo, el samurai guardà el seu sabre, i s'inclinà davant seu.

- I aquí s'obren les portes del paradís.

5 comentaris:

rebaixes ha dit...

Paradís, Infern... A on son ? Aquí els tenim. Qui sap si algú els ha transportat a altres dimensions. Alegria, pena. Petó, bufetada. Satisfacció, dolor... Els nostres dos engendres que els portem dins fins la mort./ Bona reflexió poses, caram. L'avi Anton

Bruixadesol ha dit...

La portes de l'infern s'obren amb facilitat... perquè són dins nostre. Tancar-les ens dignifica com a ésser humans. Prenc nota de la lliçó. M'agraden molt aquest contes Zen.

Janet ha dit...

Gràcies, Avi Anton.

Els actes impulsius ens obren, sovint, les portes de l'infern (i això és molt més palpable a les grans ciutats); aquelles gestes que són fruit de la reflexió ens acostumen a apropar a l'infern.

Janet ha dit...

Ui, ui, els dimoniets m'han fet una jugadeta. Evidentment en el meu missatge anterior volia acabar així:
"... són fruit de la reflexió en acostumen a apropar al PARADÍS."

:-)

Janet ha dit...

Tens raó, Àngels, és més facil emprenyar-se que disculpar-se.

Gràcies pels teus missatges.

Una abraçada,

Janet