Conte zen

La tassa buida
Conta la llegenda que una dia, un famós guerrer anà a visitar un mestre zen a casa seva. Quan hi arribà, es presentà i li començà a explicar tota la llista de títols i aprenentatges que havia obtingut durant un grapat de sacrificats anys dedicats als estudis.

Després d'aquesta presentació, li explicà que l'havia anat a veure perquè desitjava que ell li ensenyés els secrets del coneixement Zen.

El mestre es limità a convidar-lo a seure i a oferir-li una tassa de té.

Fent-se el distret, i sense donar cap senyal de preocupació, el mestre comença a abocar te a la tassa del guerrer, i continua abocant-hi el líquid tot i que la tassa ja és plena.

Sorprès, el guerrer li comenta al mestre que la tassa ja és plena, i que el te ja regalima fins a la taula.

El mestre li respon amb tranquil·litat: "Exactament, senyor. Vostè arriba a casa meva amb la tassa plena. Com pot aprendre res més?"

Davant l'expressió incrèdula del guerrer, el mestre continuà: "Si la teva tassa no és buida, no podràs aprendre res."

6 comentaris:

Bruixadesol ha dit...

Buidar la tassa per aprendre. Sàvies paraules. És difícil, però certament necessitem fer net de tot el que ens empassem per aprendre sense prejudicis, amb innocència, amb humilitat. Gràcies per la lliçó.

Àngels

Jaume Viladric ha dit...

Vès per on com una imatge tan simple conté un ensenyament tan ric.
Recollit el missatge, guapa.

Jaume

Gretel ha dit...

Un bon missatge.

Janet ha dit...

Sí, Àngels, és força complicat anar buidant les nostres tasses, però val la pena anar-ho intentant.

Gràcies a tu pel missatge.

Una abraçada,

Janet

Janet ha dit...

Jaume,

Gràcies per passar-te per aquí i pel missatge.

Molts besets,

Janet

Janet ha dit...

Gràcies, Gretel.