Sequera

Acabo de llegir a "Ebredigital" que la Comissió Permanent de Seguiment de la Sequera de l'Ebre ha acordat demanar al ministeri de Medi Ambient que incloga la Conca de l'Ebre en el Decret de mesures extraordinàries contra la sequera, que haurà d'aprovar-se en Consell de Ministres.

I és que ja fa moltes setmanes que la sequera s'està fent mestressa del nostre territori. Recordo que, ara farà uns quatre anys em vaig comprar el llibre "L'aigua de tots". Me l'he llegit un parell de cops, i ara crec que me'l tornaré a llegir.

Els seus autors, l'Emili Piera i l'Àlex Milian, parlen de la sequera al seu llibre perquè tampoc cal desvincular-la de la manca d'aigua, evidentment, però també parlen molt de la mala gestió que se n'ha fet i se'n fa d'aquest bé tan preuat com malbaratat.

A la introducció del llibre, escrita per Pedro Arrojo, llegim: "Els problemes de la costa mediterrània no procedeixen pròpiament de l'escassetat d'aigua, sinó de la depredació mateixa del territori, incloent certament rius i aiguamolls. Si volem parlar seriosament de gestió sostenible d'aigües, al Mediterrani i en qualsevol altre lloc del món, caldrà començar per parlar seriosament d'ordenació territorial i urbanística."

El llibre parla també dels embassaments i del nombre indeterminat de persones que hagueren de marxar de les seues cases perquè quedessin negades per l'aigua, amb tot el trasbals físic i el drama emocional que tot això suposa i que en Jesús Moncada sap transmetre magistralment al seu llibre"Camí de sirga".

Penso que els autors han fet una bona feina d'investigació i de documentació. Val la pena llegir aquest llibre que parla sense embuts de tot el relacionat amb l'aigua i del mal ús i l'abús que se n'ha fet i es fa.

L'article que féu en el seu moment la revista "L'Illa" per parlar del llibre acaba així:
"(el llibre) Aporta una visió clara del que, sota la demagògia i els escarafalls patrioters, el poder vol amagar: que el agua para todos era només per a negoci d'uns pocs."