Per diverses poblacions del Delta de l'Ebre es celebren unes jornades que recreen les faenes de l'arrossar tal com es feien anys enrere, quan encara no hi havia l'ajut de les màquines i cultivar l'arròs implicava l'esforç, gairebé en exclusivitat, de tots els membres de la família. Se'n fan tres al llarg de l'any: el mes de juny, la festa de la plantada; el mes de juliol, la de la birbada i el mes de setembre, la de la sega. A mi m'agrada anar-hi, perquè allà hi va gent del poble, gent que havia fet aquestes faenes durant la seva joventud i que en parlen.
En una d'aquestes diades vaig sentir com una senyora d'allà li comentava a una altra que, semblava mentida, "lo que haviem arribat a treballar, los moments tant difícils que haviem passat i ara és una festa".
I és que si fa uns anys les faenes del camp es feien en unes condicions duríssimes, les dels arrossars ho eren molt més.
Després de les demostracions del plantar, el birbar o el segar i després també de les actuacions dels Quicos arriba l'hora de dinar un bon arròs i un platet de musclos del Delta.
Aquests dinars són molt especials per a mi, perquè comparteixo taula amb la gent d'allà. En un d'aquests menjars, ens asseguérem davant d'una parella que portava un xiquet d'uns dos anys.
Tant la mare d'aquest menut com jo estavem intentant que els nostres fills menjessin i llavors fou quan ella em preguntà: "¿Te fa parlar la teua filla per menjar?". "Sí, i molt"-li vaig dir.
Aquella frase era nova per a mi i me la vaig apuntar perquè la trobo molt i molt encertada. A veure quin fill o quina filla no "fa parlar als seus pares en més d'una ocasió!".
Us deixo les adreces dels ajuntaments de Deltebre i de Sant Jaume d'Enveja i del Restaurant L'Estany per si algun dia us animeu a anar-hi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada