Homenatge al mòbil

Estimat, amb aquest article et vull demanar públicament perdó. Sí, vull que em perdonis per les vegades que no t’he tingut en compte i per les que m’he sentit dir:
“Tu, Janet, el mòbil per fer bonic, ¿oi?. Perquè t’he trucat un munt de cops i no hi ha manera de contactar amb tu!”

Sí, ho reconec, fins dissabte passat et menystenia i ara em sap greu. Dissabte, quan em vaig quedar presonera més de cinc hores dins del tren que em portava des de Barcelona cap a l’Ametlla de Mar, vas ser el meu fidel acompanyant i el meu inestimable contacte amb el món exterior.

Dissabte m’esperaven a les cinc de la tarda a l’Ametlla de Mar perquè havia d’explicar contes.

Jo, a les Terres de l’Ebre!! Així és que vaig agafar el tren que tenia prevista l’arribada a l’Ametlla a les 12:47 així tindria temps més que suficient per passejar pel poble, caminar per la platja, parlar amb la gent,... però, ai, las! El tren tenia uns altres plans perquè va arribar a les 16:40!!

I aquí és on tu, estimat mòbil, tingueres un paper fantàstic. Gràcies a tu vaig poder avisar que potser no arribaria mai a l’Ametlla i que anessin fent sense mi, gràcies a tu vaig poder parlar amb la família perquè m’informessin d’allò que no m’informava el personal de RENFE.

Mai no t’agrairé prou el que vas fer per mi el passat dissabte, des d’aquell moment ja no em separo mai de tu, estimat mòbil.

2 comentaris:

Jaume Viladric ha dit...

Genial, m'encanta aquesta ironia!!!!
Acabo d'escriure un comentari a l'article de la marató a l'Ametlla de Mar on et feia una pregunta, ara ja he trobat la solució i una perla:l'homenatge subtil a la bogeria de la connexió. M'hi identifico amb tu, Janet, jo també he sentit ple de cops el comentari. I fa mal: no per burleta sinó que ho diuen emprenyats! Hem passat del temps del telèfon a la plaça del poble a "l'apèndix mòbil". Mira, m'agrada aquesta imatge, la trobo evocadora.
Apa, un petóMet

Ens veiem el 7?

Anònim ha dit...

Jaume,

Tens raó. Penso que els objectes i les teconologies no són bon ni dolents, sino que se'n fa un bon o un mal us.

Gràcies pel comentari i me n'alegro de tonar-te a veure per aquí.

Molts besets,

Janet